Bloc capat! (represa)

A Xina Internet està controlat, varies coses estan capades entre elles wikipedia i les lioneses escalivades. Es considera material perillòs de lectura. Així que us adverteixo que el que esteu llegint us pot repercutir a la vostra salut mental.
...
...
...
El bloc es reprèn des del lloc on es va començar. Un cop acabat el viatge no puc deixar que tot se m'esfumi poc a poc.

El vol

El viatge comença a Barcelona, fent un vol de mentida fins a Paris i agafant el vol de veritat fins a Guangzhou (antiga Canton), al sud de La Republica Popular Xinesa. La companyia afortunada ha estat Air France, no és que desconfiï de la South China Airlines, es que era mes barato i punto.
El vol de veritat dura unes 12h, tenint en compte que recorre uns 10.000km fent una regla de tres simple surt que l'aparato en sí vola a una mitjana d'uns 833.333333333 km/h, no està malament.

Degut a les preocupacions d'Air France davant la creixent xarxa de trens d'alta velocitat, m'he disposat a fer un estudi sobre les alternatives per arribar a GuangZhou des de Paris. Bé, el viatge és llarg i pesat però a qui no li agradi l'avió, pot fer la ruta alternativa Paris - Moscou - Beijing - Xi'an - GuangZhou combinant Eurolines, Transsiberià i patinet, arribant-hi amb sols 10 dies.

Mudances

El bloq viatge, canvia de casa i posa el punt de mira a la Xina. El bloq canvia de direcció per intentar crear un record d'un viatge que preparo amb molta il·lusió.

C'est fini

L'estada s'ha acabat, torno de cap a casa més carregat de com vaig venir. Molt trist per tot el que deixo però amb ganes de començar una nova etapa.

Laverie

Al pis no tenim rentadora. Les meves nenes, les calces i els sostens se'ls renten a casa durant el cap de setmana; a mi, quan se m'acaben els calçotets em toca anar a la bugaderia. Un bon moment per anar-hi és el diumenge. Així doncs, ahir vaig anar-hi i em vaig trobar amb aquest panorama.

Galette des Rois

Després d'una setmana i dos dies de vuelta al ruedo ja seria hora d'explicar alguna cosa, o si més no, recitar un poema de nadal.

Oh verge Maria
a Lyon ja he arribat
i ves qui ho diria
m'han donat pel sac!

Motxilles rellenes
de plens portafulls
sort que algunes nenes
alegren els ulls!

Ganes i alegria
per començar l'any
posa-hi la patilla
i un glop de xampany!

Aquí els reis no porten regals. Potser no els agrada que Sarkozy estigui amb Carla Bruni o potser és que estan acollonits de la mala baba dels francesos amb els reis.
Sigui el que sigui, aquí, el dia de reis es beu champagne i es menja Galettes des Rois i,

Si la faba tu hi has trobat
No et quedarà més remei
Que ser coronat com a Rei
D’aquesta festa tant distreta.

Galette des rois, fet de pasta de full i crema d'ametlles

Vacances

Ve Nadal, la majoria marxa a casa, alguns es queden a celebrar-lo amb la nova família que ha fet a Lyon. Les vacances d'hivern són per recarregar les piles tot i l'estrès, la fred, la foscor i el rerefons d'una cosa que s'acaba (l'any) i que torna a començar.
Bones festes i fins aviat.

La Saône

Com molt bé sabeu, a Lyon hi conflueixen dos rius, el Rhône i la Saône. De fet, n'és un dels molts símbols de la ciutat, davant d'edificis importants, places, sol haver-hi una estatua d'un home (Rhône) i una dona (Saône) abraçant-se. A més a més, el fet que el dibuix que formen els dos rius és una "y griega" i, casualment, Lyon s'escriu amb "y griega", dona molt de joc als dissenyadors gràfics amb poca imaginació.
Com anava dient, Lyon no vols ser menys que París i a més de tenir una reproducció a petita escala de la torre Eiffel i barris pintorescos, Lyon té també la catedral capelleta de Notre dame en una illa en mig del riu, toma. De fet, l'"excursió dels diumenges" d'avui ha començat aquí, a l'extrem nord de la ciutat. Seguint les ziga-zagues del riu, vas trobant mercats a la vora del riu: mercats de nadal, de llibres, d'alimentació, i d'avets de nadal.
Una altre característica de la ciutat son els grans murals pintats. N'hi ha uns quants repartits per la ciutat i són realment espectaculars. Aquest que m'he trobat avui és una prestatgeria de llibres gegant. Si teniu curiositat, la foto és de bona resolució i es poden llegir els títols dels llibres :)

Bouchon Lyonnais

Mirant el calendari penso que em queda mes i mig d'estada a Lyon; i mig mes el passaré a casa. És hora d'agafar la llista de "les coses que s'han de fer abans de marxar" i veure què falta per tatxar.
L'última proposta tatxada, ha estat gastronòmica. No podria marxar sense anar a un restaurant de cuina Lionesa, cuina tradicional d'aquí. Aquests restaurants, que es diuen "Bouchons Lyonnais", solen estar al barri vell de la ciutat. Son locals petitets, molt ben decorats i un xic cars però tampoc excessivament (20€ per cap).
La cuina Lionesa no és gaire lleugera, els plats calents solen portar la part més greixosa de l'animal, condimentada amb formatge fos; i d'entre la varietat d'entrants podríem trobar: sopa de ceba, patè de fetge d'ànec, cervell de xai o sopa de llengua de vedella...
El sopar, acompanyadet d'un vinet de la regió, el vaig acabar amb una crème brûlé. El nom em va cridar l'atenció i, efectivament, era la nostra crema catalana!

Fête des Lumières (2)

Les llums s'han apagat i gairebé tots els visitants de la ciutat (excepte una) han marxat. La opinió general ha estat que la festa ha estat més fluixa que els altres anys, tot i ser així, al ser la meva primera vegada, no puc dir res més interessant que, com sempre, "la ciutat estava encantadora". Ale.

Le chasse-cafard

Un dilluns qualsevol, durien ser les nou tocades del matí, toquen a la porta de casa el noi que sol anar amb mitjons enlloc d'amb pantufles. - Tòctòctòc! - va sonar la porta.
L'home que aparegué rera la porta, vestit amb l'uniforme de treball i amb un somriure esplèndid per tractar-se de les nou tocades del matí d'un dilluns qualsevol, lluïa unes patilles molt grosses i un estri en forma de xeringa a la mà. Mentre el noi intentava assimilar la situació, l'home va dir un parell de frases esperant-ne resposta. El noi, a més d'escoltar-lo atentament mirant-lo amb un tímid somriure, no va entendre ni un borrall però va creure que l'home havia d'entrar casa seva per fer alguna cosa. "Aquell estri en forma de xeringa hi té alguna cosa a veure" va pensar hàbilment el noi que, a més d'anar amb mitjons, es passejava normalment en calçotets.
Però, què ve a fer? ve a vacunar el gat? Després el noi dubta de si els gats es vacunen o no. Recorda que quan era petit, de tant en tant, venien a vacunar els gossos però, vacunar un gat no ho havia vist mai, a més a més, aquell tros de xeringa no sabria pas on enxufar-li al gat. Pels mateixos motius, va creure que tampoc venien a vacunar el conill.
Mentre que el noi pensava en les seves cabòries, l'home ja estava a la cuina que fàcilment va trobar ja que no costava gaire. L'home es va ficar sota la pica i mentre feia la seva feina, va elogiar l'aroma del cafè que hi havia el foc. Va criticar aquestes noves cafeteres "sense aigua", va tancar l'armari de sota la pica, va comentar que això si que era cafè de veritat i li va desitjar un bon dia.
Prenent el cafè, va escoltar el mateix discurs a casa el veí, la dolçor de l'home que violava les llars.

Fête des Lumières

Lyon es prepara per la festa de les llums, sens dubte, l'esdeveniment més important durant tot l'any. Per això, des de fa forces dies, la ville s'està mudant per l'ocasió. La festa és per agrair a la verge de salvar la ciutat de la pesta, per això, s'il·lumina tota la ciutat de manera especial. No entraré en detalls perquè serà més entretingut veure-ho en fotos.
La festa comença el dia 6 però, per començar a escalfar motors, ara el metro és rosa! demà serà groc llimona i l'altre, potser, verd festuc!

Just Rock?

Fa uns dies es va celebrar el festival "Just Rock?" a Lyon, bons concerts a bons preus repartits per tota la ciutat. El festival dura una 4, 5 dies i durant aquests dies pots trobar desenes de concerts de grups francesos amateurs dins de bars, "Bateaux" (barcos) o petites sales de concert. Com que hi ha molt oferta, els concerts s'hi està tranquil i ample.
A més de grups amateurs francesos cantant en anglès, també hi han alguns artistes de renom convidats al festival. La casualitat va voler que Andrew Bird vingués a Lyon. Aquest músic va comentar tenir una debilitat per la ciutat, segons va dir, un grapat de cançons les ha compost a la ciutat. A més, ha vingut 4 vegades en menys de 2 anys, una raresa tractant-se d'un artista americà.
No puc evitar de penjar un vídeo seu.

The "Froggies"!

Les anques de Granota han estat des de fa molt de temps un plat típic dels Francesos. Ara sembla que a la gent els comença a fer una mica de fàstic això de menjar granotes i ha passat a ser un d'aquells plats típics que tothom reconeix com a seu però que pot ser que no l'hagi provat mai.
Diuen que aquesta tradició ve de la guerra entre Anglesos i Francesos i que aquests, s'alimentaven de granotes i llangardaixos a falta de vedelles i formatge. D'aquí ve el sobrenom "froggie" que utilitzen els anglesos per referir-se als francesos.
Jo no les havia provat mai però l'altre dia ens vam decidir de comprar-ne i cuinar-les nosaltres mateixos. La recepta de la Tjiana va ser boníssima! Es que cada dia em sorprèn el nivell de cuina que hi ha entre els Erasmus!

Paris je t'aime... (notar to irònic)

Sóc un irresponsable, si aquest blog fos un clavell, ja seria mort. Em costa molt ser constant i amb passa amb qualsevol cosa. Normalment no aconsegueixo seguir els horaris que em proposo per la setmana i el pitjor és que això no se me'n refot. Bé, continuem.
Aquests dies he estat a París, una París caòtica afectada brutalment per la vaga de Metro, Bus, Tramvia, Rodalies, Regionals i Trens de gran distància. La cosa era bastant més greu que tal com ho pintaven els mitjans de comunicació. Els diaris ho arreglaven amb un trafic très perturbé però privar de transport públic a una àrea metropolitana on hi viu més de 12 Milions és molt més greu que això.
D'imatges de la vaga n'he vist moltes: avis que no podien pujar al metro que passava ple cada 30min, gent creuant a les vies! per sortir de l'andana rebossada de gent, gent plorant, gent rient, solidaritat entre afectats, competicio enmig d'una selva, trist.
La vaga és clarament impopular, un 65% no hi està a favor i ja s'han fet manifestacions en contra dels blocatges dels transports públics per parts dels sindicats. Els sindicats, entre ells, no es posen d'acord i Sarkozy no vol negociar més si no s'atura el caos.
La vaga continua (des de dimecres 14) i demà dimarts, s'hi afegeixen altres col·lectius de funcionaris (per solidaritat!!), és a dir, el caos es multiplica.
Bé, jo he pogut tornar a Lyon, aquí no hi ha vaga de transports de l'àrea metropolitana ja que l'empresa que ho gestiona, TCL, és privada.

La CAF

Perquè aquest bloc, fent honor al títol, ja s'estava convertint en un bloc gastronòmic, parlaré breument de la CAF. Es tracte d'un ajut que l'estat francès dóna a tota persona que no té, encara, un sou digne o una feina a temps complert, per ajudar a pagar el lloguer de l'habitatge. Entre el grup de compleix els requisits, hi entro! i després de 3 setmanes d'haver enviat els papers, je he començat a rebre els calers!
Normalment, si ets estudiant i no treballes, la CAF et paga el 40% del teu lloguer; el que no entenc ni trobo just, és que si treballes a temps parcial, la CAF et paga molt menys, així, la CAF premia a aquells estudiants que no mouen un dit per guanyar algun calé, perfecte. Quan sumo la CAF i els preus acceptables que hi ha a Lyon em venen ganes de plorar d'alegria, realment, fa pena el que ha de pagar un estudiant per viure a Barcelona.

Sarkozy et les journalistes

Vull penjar un vídeo d'una notícia que potser haureu sentit. El 28 d'Octobre una famosa periodista americana va entrevistar a Sarkozy. El president, als deu minuts d'entrevista, enfadat per una de les preguntes que li proposà la periodista, se n'anà del plató renegant. La pregunta en qüestió feia referència a qüestions personals del president, exactament tocava el tema de la separació amb la seva ja ex-dona.
Doncs bé, avui escoltant Rac1 han comentat la entrevista criticant el president Francès havia perdut els papers en una entrevista. D'entre els renecs fàcilment s'entén imbécile tot i que no se sap a qui va dirigit (tot i que al youtube diu que va dirigit a la periodista, altres fonts diuen que l'insult va dirigit a la persona que coordina les seves entrevistes amb la premsa).
Per contrast, a la premsa francesa se'l tracta literalment d'heroi, d'haver fet front a la premsa caníbal sensacionalista americana. Tot son opinions, el que ningú pot desdir és que Sarkozy no deixa indiferent.
Per cert, la presentació que fan de Sarkozy en el vídeo, crec que no la firmaria cap francès. Sarkozy the american, per favor...

Vin du jour

Es diu (bé, potser no es diu, potser no està probat científicament, potser començo el post així per lligar-lo amb el post anterior, de fet, potser m'ho invento del tot) que a França hi ha una varietat de vi per cada àpat de l'any (cadascú interpreta àpat com vulgui, entenent àpat com esmorzar, dinar, berenar i sopar, o només dinar i sopar, de fet, com he dit, potser m'ho estic inventant). Així, estant en el país del vi, podria haver fet també una proposta, aquesta més alcohòlica, de provar una varietat de vi cada setmana. No ha estat així, però si que vaig tenir la oportunitat d'anar al saló de vins que se celebra una vegada a l'any a Lió.
Així doncs, en aquesta "fira indoor" s'hi reunien famílies vinicultores de tota França presentant les particularitats del seu vi i oferint-ne mostres als clients. Bàsicament, el saló consistia en anar amb la teva copa de vi (que et regalaven a l'entrada, entrada que valia 3€ per al públic en general, 0€ per estudiants de l'ENS) i anar de paradeta en paradeta per tastar tota varietat de vins, cognacs, champanys, moscats, garnatges, altres aperitius...
Entre la multitud d'estands, vaig trobar el que potser és un parent llunyà francès, l'André Coll Esclusé un amable vinicultor de la regió del Roussillon Languedoc (vora Perpinyà exactement).

Fromage du Jour

Es diu (i no només es diu, sinó que a més és cert) que a França hi ha un formatge par cada dia de l'any. Doncs bé, jo no arribo a tant però quan vaig arribar a Lyon em vaig proposar tastar un formatge diferent cada setmana. Així doncs, després del Gruyère va venir el Camembert, el Brie, el de cabra, el sintètic de la vache qui rit qui rit qui rit, el parmesà, el Beaufort i avui, he comprat un formatge típic de Lyon que es diu "Saint Marcellin". Som-hi a menjar pa amb formatge.
Aprofito per dir que baixo per barraques de Girona! Dimecres agafo el tren i estaré per casa fins el Diumenge.

Inter-ENS

Aquest és un cap de setmana especial, se celebra la Inter-ENS i aquest any, casualment, a Lyon. L'Inter-ENS se celebra un cop a l'any i cada any a una ciutat diferent. Bàsicament consisteix en reunir estudiants de les altres "Escoles Normals Superiors" i fer activitats per passar el cap de setmana. D'ENS no n'hi ha gaires i tenen molt de prestigi per les dures proves d'accés que s'han de passar; Paris, Cachan, Rennes i Lyon a França i Pisa a Itàlia són les úniques ciutats on n'hi ha. Aquestes petites escoles segueixen un sistema diferent que les Universitats, un sistema que ve de l'època de Napoleó.
Així doncs, la nostra escola s'ha emplenat d'uns 300 estudiants provinents d'altres ciutats. S'han plantat prop de 100 tendes de campanya a les zones verdes de l'Escola i els provisionalsnouvinguts comparteixen el lavabo amb els estudiants de les Residències que hi ha a l'Escola. Entre les activitats proposades, he participat al torneig de Futbol Sala on el "Lionesa FC", compost per un rus, un romanès, dos bretons i un català, ha obtingut, ni més ni menys, el 4art lloc. No ens hem d'emocionar molt tenint en compte que hi havia només 9 equips.
Ale, avui un post soso i sense fotos.