Si puc recomanar alguna cosa del viatge és l'excursió que vam fer a la selva amb en Gilber. El punt de partida va ser un poble pescador vora la ciutat de Pucallpa. Allà, de bon matí vam comprar el necessari per passar dos dies navegant pel riu. Recordo en Gilber com un contacontes, amb l'apunt que el que explicava no eren contes sinó històries que havia viscut durant tots els anys que portava fent de guia. Els pescadors el saludaven però amb cert recel, de la seva mirada en sortia l'enveja típica que es dona en aquests casos: Tu fas més calers ensenyant el riu a 4 blanquets que jo matant-me tot el dia treballant.
El viatge pel riu va començar molt d'hora i com a objectiu del dia teníem arribar a un poble on en Gilber hi tenia contactes. D'aquesta manera podríem acampar tranquil·lament i dormir amb més seguretat que a qualsevol banda deshabitada.
Tot plegat em fa pensar amb una frase fantàstica que em permetré el luxe de traduïrla:
La gent tolera els turistes tot i que tenen mala fama per les coses tant extranyes que fan (perquè ténen diners), però sovint hi senten antipatia pels diners que tenen (enveja). (Heinz Stucke)
