Paris je t'aime... (notar to irònic)

Sóc un irresponsable, si aquest blog fos un clavell, ja seria mort. Em costa molt ser constant i amb passa amb qualsevol cosa. Normalment no aconsegueixo seguir els horaris que em proposo per la setmana i el pitjor és que això no se me'n refot. Bé, continuem.
Aquests dies he estat a París, una París caòtica afectada brutalment per la vaga de Metro, Bus, Tramvia, Rodalies, Regionals i Trens de gran distància. La cosa era bastant més greu que tal com ho pintaven els mitjans de comunicació. Els diaris ho arreglaven amb un trafic très perturbé però privar de transport públic a una àrea metropolitana on hi viu més de 12 Milions és molt més greu que això.
D'imatges de la vaga n'he vist moltes: avis que no podien pujar al metro que passava ple cada 30min, gent creuant a les vies! per sortir de l'andana rebossada de gent, gent plorant, gent rient, solidaritat entre afectats, competicio enmig d'una selva, trist.
La vaga és clarament impopular, un 65% no hi està a favor i ja s'han fet manifestacions en contra dels blocatges dels transports públics per parts dels sindicats. Els sindicats, entre ells, no es posen d'acord i Sarkozy no vol negociar més si no s'atura el caos.
La vaga continua (des de dimecres 14) i demà dimarts, s'hi afegeixen altres col·lectius de funcionaris (per solidaritat!!), és a dir, el caos es multiplica.
Bé, jo he pogut tornar a Lyon, aquí no hi ha vaga de transports de l'àrea metropolitana ja que l'empresa que ho gestiona, TCL, és privada.