Vacances

Ve Nadal, la majoria marxa a casa, alguns es queden a celebrar-lo amb la nova família que ha fet a Lyon. Les vacances d'hivern són per recarregar les piles tot i l'estrès, la fred, la foscor i el rerefons d'una cosa que s'acaba (l'any) i que torna a començar.
Bones festes i fins aviat.

La Saône

Com molt bé sabeu, a Lyon hi conflueixen dos rius, el Rhône i la Saône. De fet, n'és un dels molts símbols de la ciutat, davant d'edificis importants, places, sol haver-hi una estatua d'un home (Rhône) i una dona (Saône) abraçant-se. A més a més, el fet que el dibuix que formen els dos rius és una "y griega" i, casualment, Lyon s'escriu amb "y griega", dona molt de joc als dissenyadors gràfics amb poca imaginació.
Com anava dient, Lyon no vols ser menys que París i a més de tenir una reproducció a petita escala de la torre Eiffel i barris pintorescos, Lyon té també la catedral capelleta de Notre dame en una illa en mig del riu, toma. De fet, l'"excursió dels diumenges" d'avui ha començat aquí, a l'extrem nord de la ciutat. Seguint les ziga-zagues del riu, vas trobant mercats a la vora del riu: mercats de nadal, de llibres, d'alimentació, i d'avets de nadal.
Una altre característica de la ciutat son els grans murals pintats. N'hi ha uns quants repartits per la ciutat i són realment espectaculars. Aquest que m'he trobat avui és una prestatgeria de llibres gegant. Si teniu curiositat, la foto és de bona resolució i es poden llegir els títols dels llibres :)

Bouchon Lyonnais

Mirant el calendari penso que em queda mes i mig d'estada a Lyon; i mig mes el passaré a casa. És hora d'agafar la llista de "les coses que s'han de fer abans de marxar" i veure què falta per tatxar.
L'última proposta tatxada, ha estat gastronòmica. No podria marxar sense anar a un restaurant de cuina Lionesa, cuina tradicional d'aquí. Aquests restaurants, que es diuen "Bouchons Lyonnais", solen estar al barri vell de la ciutat. Son locals petitets, molt ben decorats i un xic cars però tampoc excessivament (20€ per cap).
La cuina Lionesa no és gaire lleugera, els plats calents solen portar la part més greixosa de l'animal, condimentada amb formatge fos; i d'entre la varietat d'entrants podríem trobar: sopa de ceba, patè de fetge d'ànec, cervell de xai o sopa de llengua de vedella...
El sopar, acompanyadet d'un vinet de la regió, el vaig acabar amb una crème brûlé. El nom em va cridar l'atenció i, efectivament, era la nostra crema catalana!

Fête des Lumières (2)

Les llums s'han apagat i gairebé tots els visitants de la ciutat (excepte una) han marxat. La opinió general ha estat que la festa ha estat més fluixa que els altres anys, tot i ser així, al ser la meva primera vegada, no puc dir res més interessant que, com sempre, "la ciutat estava encantadora". Ale.

Le chasse-cafard

Un dilluns qualsevol, durien ser les nou tocades del matí, toquen a la porta de casa el noi que sol anar amb mitjons enlloc d'amb pantufles. - Tòctòctòc! - va sonar la porta.
L'home que aparegué rera la porta, vestit amb l'uniforme de treball i amb un somriure esplèndid per tractar-se de les nou tocades del matí d'un dilluns qualsevol, lluïa unes patilles molt grosses i un estri en forma de xeringa a la mà. Mentre el noi intentava assimilar la situació, l'home va dir un parell de frases esperant-ne resposta. El noi, a més d'escoltar-lo atentament mirant-lo amb un tímid somriure, no va entendre ni un borrall però va creure que l'home havia d'entrar casa seva per fer alguna cosa. "Aquell estri en forma de xeringa hi té alguna cosa a veure" va pensar hàbilment el noi que, a més d'anar amb mitjons, es passejava normalment en calçotets.
Però, què ve a fer? ve a vacunar el gat? Després el noi dubta de si els gats es vacunen o no. Recorda que quan era petit, de tant en tant, venien a vacunar els gossos però, vacunar un gat no ho havia vist mai, a més a més, aquell tros de xeringa no sabria pas on enxufar-li al gat. Pels mateixos motius, va creure que tampoc venien a vacunar el conill.
Mentre que el noi pensava en les seves cabòries, l'home ja estava a la cuina que fàcilment va trobar ja que no costava gaire. L'home es va ficar sota la pica i mentre feia la seva feina, va elogiar l'aroma del cafè que hi havia el foc. Va criticar aquestes noves cafeteres "sense aigua", va tancar l'armari de sota la pica, va comentar que això si que era cafè de veritat i li va desitjar un bon dia.
Prenent el cafè, va escoltar el mateix discurs a casa el veí, la dolçor de l'home que violava les llars.