Sarkozy et les journalistes

Vull penjar un vídeo d'una notícia que potser haureu sentit. El 28 d'Octobre una famosa periodista americana va entrevistar a Sarkozy. El president, als deu minuts d'entrevista, enfadat per una de les preguntes que li proposà la periodista, se n'anà del plató renegant. La pregunta en qüestió feia referència a qüestions personals del president, exactament tocava el tema de la separació amb la seva ja ex-dona.
Doncs bé, avui escoltant Rac1 han comentat la entrevista criticant el president Francès havia perdut els papers en una entrevista. D'entre els renecs fàcilment s'entén imbécile tot i que no se sap a qui va dirigit (tot i que al youtube diu que va dirigit a la periodista, altres fonts diuen que l'insult va dirigit a la persona que coordina les seves entrevistes amb la premsa).
Per contrast, a la premsa francesa se'l tracta literalment d'heroi, d'haver fet front a la premsa caníbal sensacionalista americana. Tot son opinions, el que ningú pot desdir és que Sarkozy no deixa indiferent.
Per cert, la presentació que fan de Sarkozy en el vídeo, crec que no la firmaria cap francès. Sarkozy the american, per favor...

Vin du jour

Es diu (bé, potser no es diu, potser no està probat científicament, potser començo el post així per lligar-lo amb el post anterior, de fet, potser m'ho invento del tot) que a França hi ha una varietat de vi per cada àpat de l'any (cadascú interpreta àpat com vulgui, entenent àpat com esmorzar, dinar, berenar i sopar, o només dinar i sopar, de fet, com he dit, potser m'ho estic inventant). Així, estant en el país del vi, podria haver fet també una proposta, aquesta més alcohòlica, de provar una varietat de vi cada setmana. No ha estat així, però si que vaig tenir la oportunitat d'anar al saló de vins que se celebra una vegada a l'any a Lió.
Així doncs, en aquesta "fira indoor" s'hi reunien famílies vinicultores de tota França presentant les particularitats del seu vi i oferint-ne mostres als clients. Bàsicament, el saló consistia en anar amb la teva copa de vi (que et regalaven a l'entrada, entrada que valia 3€ per al públic en general, 0€ per estudiants de l'ENS) i anar de paradeta en paradeta per tastar tota varietat de vins, cognacs, champanys, moscats, garnatges, altres aperitius...
Entre la multitud d'estands, vaig trobar el que potser és un parent llunyà francès, l'André Coll Esclusé un amable vinicultor de la regió del Roussillon Languedoc (vora Perpinyà exactement).

Fromage du Jour

Es diu (i no només es diu, sinó que a més és cert) que a França hi ha un formatge par cada dia de l'any. Doncs bé, jo no arribo a tant però quan vaig arribar a Lyon em vaig proposar tastar un formatge diferent cada setmana. Així doncs, després del Gruyère va venir el Camembert, el Brie, el de cabra, el sintètic de la vache qui rit qui rit qui rit, el parmesà, el Beaufort i avui, he comprat un formatge típic de Lyon que es diu "Saint Marcellin". Som-hi a menjar pa amb formatge.
Aprofito per dir que baixo per barraques de Girona! Dimecres agafo el tren i estaré per casa fins el Diumenge.

Inter-ENS

Aquest és un cap de setmana especial, se celebra la Inter-ENS i aquest any, casualment, a Lyon. L'Inter-ENS se celebra un cop a l'any i cada any a una ciutat diferent. Bàsicament consisteix en reunir estudiants de les altres "Escoles Normals Superiors" i fer activitats per passar el cap de setmana. D'ENS no n'hi ha gaires i tenen molt de prestigi per les dures proves d'accés que s'han de passar; Paris, Cachan, Rennes i Lyon a França i Pisa a Itàlia són les úniques ciutats on n'hi ha. Aquestes petites escoles segueixen un sistema diferent que les Universitats, un sistema que ve de l'època de Napoleó.
Així doncs, la nostra escola s'ha emplenat d'uns 300 estudiants provinents d'altres ciutats. S'han plantat prop de 100 tendes de campanya a les zones verdes de l'Escola i els provisionalsnouvinguts comparteixen el lavabo amb els estudiants de les Residències que hi ha a l'Escola. Entre les activitats proposades, he participat al torneig de Futbol Sala on el "Lionesa FC", compost per un rus, un romanès, dos bretons i un català, ha obtingut, ni més ni menys, el 4art lloc. No ens hem d'emocionar molt tenint en compte que hi havia només 9 equips.
Ale, avui un post soso i sense fotos.

Un peu de calme

Fa un dia tranquil. Un dia en el que prefereixes agafar el bus i tardar 15 minuts més, muntar la bicicleta i vorejar el riu enlloc de tornar a casa a més a córrer. Traiem el cap i mirem al carrer; fem-ho, sinó en tornarem, poc a poc, cada dia més bojos.

Les gitans catalans

Avui diumenge m'he decidit a anar al marcat. A les 11h del matí, 5 graus de temperatura en un dia assolellat i clar, he caminat fins al cap del carrer que dona a la plaça de Grand Climent. Un mercat de roba i verdures molt semblant en els de casa amb la diferència que els venedors criden en Francès i els gitanos parlen Català.
Havia sentit que els gitanos de Perpinyà parlaven Català però no sabia que això arribava fins a Lyon. He pogut parlar en Català per primera vegada a Lyon! Els gitanos, nascuts a Lyon, m'entenien sense cap problema i jo entenia el seu particular dialecte Catalanolionès.

La grève!

Avui hi ha hagut vaga del sector de transports. Pel que m'han dit, aquí no hi ha existeix allò que es diu "servei mínim en cas de vaga" així que et pots quedar tirat del tot si tens mala sort. La vaga no ha estat molt seguida a Lyon, però jo, per curar-me en salut, he agafat la bici!
Aquí a Lyon ja fa força temps que funciona això que a Barcelona en diuen "Bicing". Aquí es diu "Velov" i és impressionant l'èxit que té i la quantitat de parades que hi ha. La ciutat és perfecte per moure't en bici, pots anar tranquil·lament d'una punta a l'altra amb menys de 45m. El "Velov" és l'única alternativa per tornar a casa després de les 0:00h, llavors, el metro tanca i deixa desemparat a tot aquell que ha de tornar a casa més tard de mitja nit.
Per això avui celebro que: Ja m'ha arribat la targeta de llarga durada de Velov! És una targeta anual, costa tan sols 10€ i tens 1h gratuïta seguida (que això vol dir que després de 55m, canvies la bici i ja tornes a tenir 1h més). El problema és que avui ha arribat la fred de veritat i, pedalar vestint samarreta, jersei, jaqueta, bufanda, guants i gorro, es fa una mica emprenyat.

HAKA

Croix-Rousse

Els diumenges la gent surt al carrer però no per anar a treballar. Absolutament res està obert i la gent agafa els patins, la bici, els nens i surt a passejar. Avui he visitat una part de la ciutat que encara no havia estat. És anomenada "la muntanya que treballa" ja que és on s'hi van situar la majoria de fàbriques tèxtils de la ciutat i va ser durant molt de temps un barri majoritàriament obrer. Des de'l barri de Croix-Rousse hi ha una magnífica vista de la ciutat i es poden veure els dos rius, el Rhône i la Saône. A la vora dels rius està ple de pubs flotants, un dels llocs més típics per sortir de festa a la ciutat.

De Nationalités

No havia comentat cap festa Erasmus encara. L'escola, sobretot les primeres setmanes de curs, organitza moltíssimes activitats perquè els Erasmus es coneguin entre ells (yuhu!) i perquè els Erasmus coneguin els altres estudiants francesos (vaja!).
Una de les "vesprades" més típiques és la que cada persona ha de portar alguna cosa per menjar típica del seu país. Com no, vaig preparar unes torrades de pa amb tomata i anxoves! A més, vaig poder tastar, que recordi, amanides xineses, postres de Polònia (molt bons!), digestiu txec, caviar i vodka rus, etc.
Una altra d'aquestes "vesprades" consistia en què els Erasmus havien de preparar una festa per tots els estudiants de l'Escola. Això volia dir, ocupar-se de la decoració, escollir la música (lògicament aportacions de tots els països), proposar activitats, etc. Aquella nit, no hi va faltar la Senyera i alguns escrits en català per les parets!

Voyage à Suisse

Aprofitant un cap de setmana lliure (més), i la carta 12/25 que m'aconsegueix uns bons descomptes a tota la xarxa de carrils de ferro de França, i resta del món, aquest cap de setmana hem visitat Genève (Ginebra) i Lausanne (Lausana).
Ginebra cau aprop, 2h en tren, i Lausana no es necessita més que 70km per arribar-hi. Tenia moltes més expectatives de Lausana que de Ginebra, Lausana estava dins la llista de ciutats que m'hagués agradat anar-hi d'Erasmus i necessitava anar-hi per treure'm... aquella cosa.
Suïssa és per emmarcar, eficient i no tant cara com em pensava. L'euro cada dies és més fort i ara mateix el canvi amb el Franc Suïs surt molt millor que fa un temps.
Si vas a Ginebra, és parada obligatòria visitar una de les seus més important de l'ONU. L'entrada és gratuïta però val la pena pagar els 8CHF (5€ i poc) i fer una bona i divertida visita guiada. M'estalvio tots els detalls de la ONU perquè els podeu trobar aquí. El que si que deixaré és alguna foto.
Aprofito per tornar a donar les gràcies a en Marc per deixar-me la seva supermega càmera de fotos!