dimecres, 30 de juliol del 2008

Yacu

A Perú ens hi espera la gent de CEPES (Centro Peruano de estudios sociales). Aquest centre treballa amb projectes de tota mena però necessita la col·laboració d'altres entitats per complementar els aspectes més tècnics.
El projecte anomenat Yacu és una iniciativa del CEPES i la UPC fa més d'un any que hi col·labora. És un sistema dirigit a millorar l'eficiència de l'agricultura. Yacu ha de ser un sistema que contingui tota la informació sobre el que es conrea i d'aquesta manera, obtenir una millor organització, varietat de cultius i distribució de l'aigua.
Yacu significa aigua en quechua i al Huaral, la regió on anirem, és un bé força escàs.

dimarts, 29 de juliol del 2008

告辞中国 !

Toca marxar i com tots els comiats, són estranys.
El bloq es mou cap a la cuna dels Andes, al cor de l'antic imperi Inca. Perú és un gran desconegut per molta gent i m'hi incloc. Espero que d'aquí un temps passi a ser, al menys, una mica menys desconegut.

dimecres, 9 de juliol del 2008

Guizhou (貴州) (2)

Guiyang (贵阳) és la capital d'aquesta província i és on ens vam parar per visitar-la. Aquesta província ha estat oblidada durant centenars d'anys pels gobernadors xinesos. Per diverses raons, la gran varietat ètnica, les dificultats climatològiques i les poques vies d'accés que hi ha.
Tot i la seva recuperació, aquesta zona segueix essent castigada per diversos desastres naturals...
Aquesta regió està encara per descobrir. Cada any descobreixen nous paratges desconeguts i el turisme està creixent a passos de gegant.
És aquí on vam visitar les cascades de Huangguoshu, les més espectaculars i grans de Xina i Àsia.

dilluns, 7 de juliol del 2008

Aigua calenta (烫水)

Som a l'estiu i quantes vegades ens hem trobat que, tornant de la platja i arribant al cotxe, tenim set. Agafem l'ampolla de sota el seient i, evidentment, és pixat de burra.
Això em recorda un dia a l'estació de busos de l'Universitat de GuangDong, esperant una amiga. Tenia les instruccions clares, el número de bus i el número d'estacions que havia de fer per arribar-hi. A l'arribar, mentre l'esperava, tenia set i vaig voler omplir l'ampolla d'aigua a una font de l'estació. Recordo exactement el moment perquè va ser el primer intent de conversa en xinès amb un xinès. L'home, em va veure confús davant la font, omplint i buidant l'ampolla. Llavors em va dir amb cara somrient:

- (home): bla bla bla bla bla, aigua, bla bla, aigua.
- (me) 这个水太烫 !! (com intentant dir: aquesta aigua és massa calenta!!)
- (home) bla bla bla aigua, bla bla bla bla, aigua.
- (me) 我要凉水 !! (com intentant dir: jo vull aigua freda!!)
- (home) bla bla bla bla bla bla bla bla.
- (me) Ok, beuré aigua calenta.

Des d'aquella bonica conversa em vaig acostumar a veure aigua calenta. A Xina, durant els àpats es serveix te o aigua calenta, per ajudar així, a fer la digestió. Des d'aquest moment, em bec feliçment l'aigua bullent de sota el seient del cotxe.

Això sí, la cervesa se la veuen fresca!

diumenge, 6 de juliol del 2008

Guizhou (貴州)

Canvi de província i canvi brutal de clima. Yunnan, situat al mig d'un immens altiplà, gaudeix d'un clima extremadament sec i ventós fent que la pell es torni aspre, els colzes es pelin i els llavis es tallin. 300 Km al nord-est, la geografia canvia i sense remei, el clima també.
Guizhou (que ve a voler dir, la terra preciosa...) és una gran taca d'humitat. La humitat desfà el guix de les parets i converteix les rajoles en pistes de patinatge. La boira pixanera és quasi permanent i segons la santa wikipedia, hi plou 260 díes l'any. Aquest clima dibuixa un paisatge gris molt comú a la Xina.