Foyer d'étudiants ou appart?

Coneixeu la broma que diu:

- Como se llama edificio en catalan?
- Edifici
- Sí, ya lo se que é difici, por esto lo pregunto.


Doncs mai hagués dit que me la faria el noi de recepció al arribar i dir el meu nom.... curiós.

Avui he conegut alguns dels Erasmus de l'Universitat, i demà, al començar el curs de francès coneixeré la resta.

La gran majoria de gent que he conegut s'estarà a la residència, i això ha fet que em pregunti, com es que jo estic a un pis? Va ser una decisió presa sense pensar-ho i de vegades, aquesta és la millor manera de fer les coses, sense pensar.

Però ara que puc, hi pensaré una mica. Potser em perdré una part bonica de l'Erasmus, la convivència dins una residència amb gent te diferents països. Potser perdré 25min de bici/metro per anar i 25min per tornar. Tot això no m'ho donarà ningú.

Però la convivència dins un pis és diferent i jo l'he triat. I ara que hi puc pensar, tot el que guanyaré en aquest pis, compensarà el que no em donarà.

Allez Allez!

Ara toca una mica de memòria. Aquest temps que estaré aquí viuré amb dues noies franceses molt formoses i molt simpàtiques. Ara visc amb la Marion i una seva amiga que estarà per aqui un temps. La Claude, que arribarà a principis de Setembre, està a Gran Bretanya que hi ha anat a treballar aquests mesos d'estiu. La Marion i la seva amiga (si, no recordo el seu nom, és un nom francès d'aquests complicats i ara ja es massa tard per dir-li, repeteixe'm el teu nom siusplau...) només parlen francès i a més un francès d'aquests que costa d'entendre... no se si és que parlen un francès d'aquells "ei txaval fes-lo rular i no em fotis el pal que em menjaras el nardo" que clar, això a les escoles d'idioma no ho ensenyen, o bé soc jo u_u". deixem-ho en que em falta molta pràctica.

Avui hem anat d'excurció a l'IKEA! Me faltava un coixí, una tauleta petita i quatre tonteries més... Hem començat comprant l'indispensable i hem acabat sent un jardí sobre rodes x)

Penjo dues fotos, dels dos animalons del pis. L'un és un conill que es diu "Tomtom" (realment no se com s'escriu però quan ho diu la Marion sona com tomtom amb accent francès) d'aquests que mengen, caguen i fan soroll a les nits. L'altre un gatot molt maco que es diu "Txiquilín", "como las galletitas!". A veure si sabeu quin és l'un i quin és l'altre! No es que desestimi la vostra cultura animal, es que les fotos les he hagut de fer amb el mòbil i no te gaires megapitsels... u_u"

Salut

Aquí començo un blog promès, perquè encara que no sigui massa lluny, psicològicament m'ho sembla. Estic entre gent estranya que no sap parlar català! (Mon dieu!) I això a més de ser una barrera, coi és emprenyat!

Ara mateix fa 24h que he començat l'estada a Lyon, penso aprofitar-la tot el que pugui, tal com tothom m'ha aconsellat.

Una abraçada.