La fête chez ma coloc

Aquest cap de setmana, es va celebrar l'aniversari 2.0 de la Marion. Tot aquell preparament que vaig explicar al seu moment, no era res més que la prèvia de la que ha estat la festa d'aniversari. La Marion viu en un petit poble a uns 45m de Lyon. Saint Laurent d'Agny és un poble de llibre, tot de casetes amb jardinet en mig d'esplanades verdes plenes de cavalls pasturant. Entre d'altres coses li van regalar el nou calendari de jugadors de rugby en semipilotes, aquest cop, en color. Només espero que no hi surti el meu estimat Sebastien Chabal.


Aquesta setmana vaig poder escoltar per la TF1 una entrevista al president de la República Nicolas Sharkozy. Totes les veus que havia sentit sobre ell, no el deixaven gaire bé, però viure amb dues simpatitzants de Sharkozy em fa creure que totes les veus sobre polítics no socialistes que arriben a casa, son una mica exagerades. Nicolas Sharkozy s'ha guanyat el sobrenom de "el president hiperactiu" pel gran numero de reformes que està fent i que ha anunciat que farà. A l'entrevista hi havia dos periodistes, un a cada banda, llançant-li alternadament preguntes sobre l'ultima reforma que ha fet, la de la jubilació. Actualment l'edat de jubilació és als 60 anys però hi ha moltes excepcions, com ara els treballadors de la SNCF i de la xarxa elèctrica que es retiren als 50. Entre moltes altres reformes, proposa igualar-ho per fer front a la crisi econòmica actual.

Aujourd'hui, l'ENS

Torno a ser a la capital de la Gàlia, a la ciutat corprenedora, després d'una petita parada. El curs ha començat i jo segueixo amb la burocràcia de la meva estimada escola. Aquí, de l'única informació que et pots fiar és la que t'arriba del boca a boca. El canvi que he tingut és bastant bèstia, vinc d'una facultat amb més de 2000 alumnes on tots els tràmits es fan per Internet i ara em trobo amb una petita escola que per saber l'horari d'una assignatura has de recórrer cada un dels despatxos dels coordinadors, professors, respontables de departaments, etc, és a dir pujar pisos, baixar escales i buscar el maleït despatx que han amagat al fons del passadís darrera la màquina de cafè. Avui m'he posat el xandall i les bambes decidit arreglar els meus afers acadèmics. M'ha recordat un capítol de l'Astèrix i Obèlix on han de lluitar contra la burocràcia, no se si algú se'n recorda.
Ahir, com faig sempre que vaig amb tren, vaig comprar el meu diari sensacionalista francès preferit i me va fer gràcia trobar-me a la portada el meu estimat "Sebastien Chabal". Es veu que el dia abans havia fet una jugada impressionant, tant impressionant que mereixia estar a la portada del diari "Aujourd'hui". Penjo el vídeo de la jugada que va fer, realment aquest home és un "camallot".

Per cert, avui, Barça - Lyon.

Rubgy World Cup 2007

Acaba de començar la copa del mòn de Rugby 2007 i senyores i senyors, la ciutat que acollirà aquest esdeveniment és, sí, Lyon! Això vol dir, rugby per esmorzar, rugby per dinar i rugby per sopar. Per integrar-nos una mica en el món del rugby, hem anat a veure el partit França - Argentina. Igual que els partits de la Champions, si no hi vas amb temps no tens lloc per veure el partit, però gràcies a les dues preciositats de la foto, una colla de Francesos quarentons ens han fet lloc a primera fila del bar. No hi ha res com ser dona, estar bona, i saber-ho.

De la meva primera experiència en un partit de rugby puc dir que es crida molt més que al futbol i que l'afició femenina és molt més nombrosa. La intervenció de l'equip mèdic era constant, mai no havia vist tantes celles obertes en menys d'una hora. He après molts insults nous i ja se qui és l'estrella de la selecció Francesa! Es diu Sebastién Chabal i és un armari empotrat de gairebé 2m d'altura. Cada vegada que tocava la pilota, el bar començava a gemegar el seu nom. Aquest, però, era l'estrella de l'afició masculina, hi havia un jugador, així, menys robust, més guapot, que feia xisclar a totes les noies. Molt divertit.
Per cert, França ha perdut aquest partit per 17 a 12, no se si és per molt o per poc.

La Maison

M'agradaria enganxar alguna foto de casa. A l'habitació hi tinc poca cosa, just un llit, una tauleta de nit, una taula i un armari. El millor és la llum, és un pis totalment exterior i sense una persiana enlloc. Al matí, si tens problemes amb la llum doncs quina putada, sinó, t'aixeques més... dolçament.
Viure amb dones té els seus inconvenients. Com ara a la dutxa quan no se on posar el meu "txampú normal" davant tanta varietat. O com quan vaig a menjar un iogurt de maduixa i haig de contemplar per un moment el pèl púbic d'un tio en semibolles.

De la Musique

Es pot dir que amb la meva estimada companya de pis tenim uns gustos musicals, es podria dir, bastant semblants. M'agradaria penjar un videoclip d'un grup que es diu -M-. El composen Mathieu Chedid i Sean Lennon, dos personatges bastant curiosos. Per cert, la forma del pentinat de Mathieu Chedid és la d'una M, no son ni banyes de dimoni ni un croissant al revés.

Étudiants d'échange

Tots els que anem al curs de francès som estudiants d'intercanvi, alguns amb conveni Sòcrates, d'altres amb convenis de masters internacionals i alguns per la tesis. És realment útil fer-lo, primer, és gratuït, i segon, coneixes a tots els estudiants extrangers de l'Universitat. També aprens molt de francès.

Realment la gent és maquíssima, sumant la gent dels dos nivells som una trentena llarga i la majoria, son del nord-est d'Europa. 2 Suecs, 1 Rus, 2 Polacs, 2 Txecs, 3 Romanesos, 1 Bulgaresa, La Sèrbia, 1 Londinenca, 1 Turca, 5 Alemanys, 4 Xineses, 1 India, 1 d'EEUU, 2 Colombians i tots els que m'he deixat. Gent molt sociable i disposada a pasar-s'ho bé.

Aquests dies la Marion ha complert anys, vam fer sopar al pis. Realment un sopar molt treballat, res de pa amb tomata que a sobre te l'has de xucar tu, la Marion i unes seves amigues es van currar uns canapès de tota varietat de formatges, patés, fruites barrejades amb més xarcuteria i tot, acompanyat d'uns bons vinets. Vam fer una volta pel centre i per no ser diferents, vaig beure cervesa amb xarop d'alguna cosa. Jo em vaig demanar cervesa amb granadina.

Les dos ultimes fotos son d'ahir, Manu Chao estrena àlbum d'aquí uns dies i el punxaven en un bar del centre. Vam fer-hi una volta i caminant, vam trobar un concert de jazz a l'aire lliure gratuït. Es veu que totes les nits (soirs) d'estiu, hi ha concert de jazz a la terrassa de l'òpera de Lyon! Aquesta ciutat promet!

Per cert, tindrem un [O. Lyon - F.C. Barcelona] a la lligueta de la Champions!