Em barrufa viatjar!

Aquesta web és una iniciativa molt simpàtica. Es tracta d'anar acompanyat d'un barrufet allà on aneu i fer-li fotos com si fos el vostre model fotogràfic. Jo ja tinc qui m'acompanyarà durant aquest viatge, aquí us el presento.

Queden poques hores per començar el llarg viatge cap a Perú. Barcelona - Paris - Atlanta - Lima. Sort que el barrufet músic em distraurà durant tantes hores i esperes.

Situem-nos, Huaral

Anem a fer un cop d'ull al mapa, una mica al nord de Lima, a uns quants kilòmetres de la costa mirant als peus dels Andes. Huaral és una ciutat petita, d'una extensió semblant a la de Girona. Sent la capital del districte que porta el seu mateix nom, Huaral és una ciutat típica de l'època colonial, amb el seu patio de armas, la casa de hacienda i la capilla de la virgen de la candelaria.

Guizhou (貴州)

Canvi de província i canvi brutal de clima. Yunnan, situat al mig d'un immens altiplà, gaudeix d'un clima extremadament sec i ventós fent que la pell es torni aspre, els colzes es pelin i els llavis es tallin. 300 Km al nord-est, la geografia canvia i sense remei, el clima també.
Guizhou (que ve a voler dir, la terra preciosa...) és una gran taca d'humitat. La humitat desfà el guix de les parets i converteix les rajoles en pistes de patinatge. La boira pixanera és quasi permanent i segons la santa wikipedia, hi plou 260 díes l'any. Aquest clima dibuixa un paisatge gris molt comú a la Xina.

Yunnan (云南)

Xina té forma de gall i els xinesos en fan referència moltes vegades. De fet, cada dia en són més de 'gallitos', però bé, això és un altre tema. Si considerem Xina com un gall, la província vam visitar es troba a la part sud-est del gall, allà baix.
Yunnan és una província pintoresca. Fent frontera amb les altes muntanyes del Tíbet, Yunnan és un gran altiplà de gairebé 2000m d'altura. Dóna la sensació que els núvols estan molt a prop i això ha donat nom a la província que literalment significa "Sota els núvols" ('Yun' núvol, "nan" sota).
La província és un cúmul de rius, cascades, llacs, mutanyes i pobles antics fantàstics per passejar i perdre's. Vam poder visitar Kunming, Dali i Lijiang. En aquesta última ciutat es troba a la falda de les muntanyes de l'Himalàia i allà hi començava una carretera que portava a Lhasa, capital del Tíbet. Això sí, 4 dies en cotxe o 6 en ase.
A més de paisatges extraodinaris, vam poder gaudir d'un concert de música tradicional xinesa. Aquesta orquestra tenia molts anys d'història, el fundador havia estat empresonat durant la 'Revolució cultural' xinesa i els músics, esplèndits, tenien una mitjana d'edat de 70 anys i el que tocava les campanetes, en tenia 87. Quina enveja feien.

Segona Part

Com ja havia introduït, comença la segona part del viatge. Xina no és un destí qualsevol així que encara es fa més difícil triar què visitaràs i què deixaràs per la pròxima ocasió. De la vintena de províncies en vam triar dues per recórrer en 15 dies. De fet, hagués estat millor només visitar-ne una, cada província té l'extensió semblant a la d'un país Europeu amb la pega que la mobilitat és més complicada.
Per proximitat vam escollir YunNan i GuiZhou, que literalment ve a ser 'País sota els núvols' i 'Terra preciosa...'. Dues de les províncies més pobres de Xina però amb amb una geografía espectacularment privilagiada.
El transport terrestre és força complicat sobretot en zones muntanyoses. Per raons de temps, vam escollir l'avió per moure'ns fins la capital de província i l'autobus per fer les distàncies relativament curtes. Quina innocència... a Xina no existeixen les distàncies curtes...

Heu explorat mai Xina desde Google Maps? Perquè Beijing no és més que un encreuament de dues carreteres, on son els carrers de les ciutats? È? On son tots els detalls que pots trobar als mapes de qualsevol racó de món menys Xina? Serà que encara està en desenvolupament.... Doncs no! Xina té el seu propi Google Maps exclusivament en xinès. Toma.

cagarades verdes = zones visitades

Taiwan (臺灣)

Avui serà la segona nit a Tai Pei, la capital de Taiwan. Taiwan és conegut per les coses "made in Taiwan', prou mèrit per una illa que és poc més gran que una mongeta sobre un mapamundi. La illa té una població superior als 23M d'habitants, contant que 2/3 parts de l'illa és terreny muntanyòs, queda molt poc espai per posar tota la gent. La solució és la de sempre, construir edificis alts i tant alts que tenen l'edifici més alt del mon, la torre Taipei 101 de 508m d'alt.

L'estatus polític de Taiwan és difícil de definir. Bàsicament, és un país totalment independent i democràtic que és reconegut per pocs paísos, bàsicament és reconegut pels paísos que no volen llepar el cul a Xina, és a dir, ben pocs. Resumint, a Taiwan s'hi va moure l'antic govern de Xina abans de l'arribada dels comunistes, a la illa van construir un nou govern totalment independent. Aquest nou govern sembla haver tingut més èxit que el Xinès i avui dia la diferència entre aquests dos paisos és força important.

Un país pot ser totalment independent però si no té el reconeixament internacional, el seu passaport deixa de ser útil i cap acord diplomàtic es pot lligar. A la pràctica, un taiwanes és considerat com un ciutadà xinès a la gran majoria de paisos i això comporta molts problemes, per exemple, alhora de conseguir visats i altres permisos.

A Taiwan i a Xina s'hi mouen masses interessos i no sembla i que es vulgui posar solució a la situació actual. Una gerra freda és el que hi ha actualment, centenars de missils apuntant a les ciutats més importants de cada pais.

HongKong (香港)

Porto un parell de nits a Hong Kong i me'n queda una més. Hong Kong és una ciutat/estat/regió/illa indefinible. Tot i que legalment és part de Xina, tenen les seves pròpies eleccions, el seu propi govern lleis i fin s i tot pròpia moneda. Per entrar-hi, des de la Xina, cal passar la duana i a un xinès de la Xina continental li cal un visat especial. Així doncs, el que sembla lligar Hong Kong a la Xina Popular és ben poca cosa, fins i tot trobes persones que no entenen el Mandarí, només parlen el dialecte de la ciutat, el cantonès.

Hong Kong és una bogeria, tot i respirar-s'hi un aire occidental, conserva l'estil Xinès, és a dir, sembla que la ciutat funcioni dins un caos controlat. Podríem considerar la ciutat com tot un sol i gran centre comercial, botigues i botigues s'omplen de compradors fins les 23:30h de la nit que la gent per fi, descansa, i se'n va a dormir. La ciutat és un no parar i fins i tot les escales mecàniques funcionen més ràpid.

La illa va passar de mans Britàniques a mans Xineses el 1997. Després d'aquest fet, la Gran Bretanya va fer un regal a la ciutat, un bonic grata cels al centre de la ciutat. Després d'aquest moment, l'economia de Hong Kong va començat a entrar en ressessió i la gent no va dubtar en atribuir el fet al nou edifici que segons semblava, tenia forma d'espasa o punyal. Aquest, sembla clavat al cor de la ciutat.

Aquí hem tingut un guia especial, l'Stella té un amic d'infància estudiant a l'universitat de Hong Kong i avui ens ha fet una visita explèndida. Són més de la 1 de la nit i toca anar a dormir.

GuangZhou (广州)

GuangZhou és la capital de la província de GuangDong (o bé Canton pels occidentals). La població volta els 10M d'habitants i d'extensió sembla no tenir límits. Guang Zhou no és un destí turístic per excel·lència, simplement té l'afluència turística normal d'una ciutat de la seva talla. Si contem que el 95% del turistes a Xina són xinesos i que n'hi ha pocs, em sento com una atracció de fira pels carrers. La gent mira, somriu, i avegades et senyala o diu 'Hello'.

Els occidentals (Western people, Estats Units i Europa és a dir, blancs incloent blancs gamba) que m'he trobat en 6 dies es poden contar amb els dits. Normalment, hi ha un intercanvi de somriures i és fàcil posar-s'hi a parlar. Sembla estrany que Europa es faci una cosa tant familiar i tant pròxima. Fins i tot els americans, des de aquí, es fan pròxims. Una vista de la ciutat, transit sorollós, edificis alts amb una posta de sol.

6 dies aquí i començo tard a escriure. La pròxima estació és demà, Hong Kong.

El vol

El viatge comença a Barcelona, fent un vol de mentida fins a Paris i agafant el vol de veritat fins a Guangzhou (antiga Canton), al sud de La Republica Popular Xinesa. La companyia afortunada ha estat Air France, no és que desconfiï de la South China Airlines, es que era mes barato i punto.
El vol de veritat dura unes 12h, tenint en compte que recorre uns 10.000km fent una regla de tres simple surt que l'aparato en sí vola a una mitjana d'uns 833.333333333 km/h, no està malament.

Degut a les preocupacions d'Air France davant la creixent xarxa de trens d'alta velocitat, m'he disposat a fer un estudi sobre les alternatives per arribar a GuangZhou des de Paris. Bé, el viatge és llarg i pesat però a qui no li agradi l'avió, pot fer la ruta alternativa Paris - Moscou - Beijing - Xi'an - GuangZhou combinant Eurolines, Transsiberià i patinet, arribant-hi amb sols 10 dies.