告辞中国 !

Toca marxar i com tots els comiats, són estranys.
El bloq es mou cap a la cuna dels Andes, al cor de l'antic imperi Inca. Perú és un gran desconegut per molta gent i m'hi incloc. Espero que d'aquí un temps passi a ser, al menys, una mica menys desconegut.

Guizhou (貴州) (2)

Guiyang (贵阳) és la capital d'aquesta província i és on ens vam parar per visitar-la. Aquesta província ha estat oblidada durant centenars d'anys pels gobernadors xinesos. Per diverses raons, la gran varietat ètnica, les dificultats climatològiques i les poques vies d'accés que hi ha.
Tot i la seva recuperació, aquesta zona segueix essent castigada per diversos desastres naturals...
Aquesta regió està encara per descobrir. Cada any descobreixen nous paratges desconeguts i el turisme està creixent a passos de gegant.
És aquí on vam visitar les cascades de Huangguoshu, les més espectaculars i grans de Xina i Àsia.

Aigua calenta (烫水)

Som a l'estiu i quantes vegades ens hem trobat que, tornant de la platja i arribant al cotxe, tenim set. Agafem l'ampolla de sota el seient i, evidentment, és pixat de burra.
Això em recorda un dia a l'estació de busos de l'Universitat de GuangDong, esperant una amiga. Tenia les instruccions clares, el número de bus i el número d'estacions que havia de fer per arribar-hi. A l'arribar, mentre l'esperava, tenia set i vaig voler omplir l'ampolla d'aigua a una font de l'estació. Recordo exactement el moment perquè va ser el primer intent de conversa en xinès amb un xinès. L'home, em va veure confús davant la font, omplint i buidant l'ampolla. Llavors em va dir amb cara somrient:

- (home): bla bla bla bla bla, aigua, bla bla, aigua.
- (me) 这个水太烫 !! (com intentant dir: aquesta aigua és massa calenta!!)
- (home) bla bla bla aigua, bla bla bla bla, aigua.
- (me) 我要凉水 !! (com intentant dir: jo vull aigua freda!!)
- (home) bla bla bla bla bla bla bla bla.
- (me) Ok, beuré aigua calenta.

Des d'aquella bonica conversa em vaig acostumar a veure aigua calenta. A Xina, durant els àpats es serveix te o aigua calenta, per ajudar així, a fer la digestió. Des d'aquest moment, em bec feliçment l'aigua bullent de sota el seient del cotxe.

Això sí, la cervesa se la veuen fresca!

Guizhou (貴州)

Canvi de província i canvi brutal de clima. Yunnan, situat al mig d'un immens altiplà, gaudeix d'un clima extremadament sec i ventós fent que la pell es torni aspre, els colzes es pelin i els llavis es tallin. 300 Km al nord-est, la geografia canvia i sense remei, el clima també.
Guizhou (que ve a voler dir, la terra preciosa...) és una gran taca d'humitat. La humitat desfà el guix de les parets i converteix les rajoles en pistes de patinatge. La boira pixanera és quasi permanent i segons la santa wikipedia, hi plou 260 díes l'any. Aquest clima dibuixa un paisatge gris molt comú a la Xina.

Yunnan (云南) (2)

Algunes imatges boniques de Yunnan. Al llac de la capital KunMing s'hi aturen milers de gavines de camí cap al sud. Durant el Febrer vam poder veure aquest espectacle. Desenes de milers de gabines volant pel llac en caça del menjar que tirava la gent que passejava pel llac. És la llei del més fort, una cruel mostra de competitivitat.
Em va semblar fantàstic veure gent tocant i cantant dins el recinte del llac. Instruments clàssics, tradicionals, cançons alegres, melancòliques; tot s'hi valia per passar la tarda d'un diumenge veient ballar els ocells.

Yunnan (云南)

Xina té forma de gall i els xinesos en fan referència moltes vegades. De fet, cada dia en són més de 'gallitos', però bé, això és un altre tema. Si considerem Xina com un gall, la província vam visitar es troba a la part sud-est del gall, allà baix.
Yunnan és una província pintoresca. Fent frontera amb les altes muntanyes del Tíbet, Yunnan és un gran altiplà de gairebé 2000m d'altura. Dóna la sensació que els núvols estan molt a prop i això ha donat nom a la província que literalment significa "Sota els núvols" ('Yun' núvol, "nan" sota).
La província és un cúmul de rius, cascades, llacs, mutanyes i pobles antics fantàstics per passejar i perdre's. Vam poder visitar Kunming, Dali i Lijiang. En aquesta última ciutat es troba a la falda de les muntanyes de l'Himalàia i allà hi començava una carretera que portava a Lhasa, capital del Tíbet. Això sí, 4 dies en cotxe o 6 en ase.
A més de paisatges extraodinaris, vam poder gaudir d'un concert de música tradicional xinesa. Aquesta orquestra tenia molts anys d'història, el fundador havia estat empresonat durant la 'Revolució cultural' xinesa i els músics, esplèndits, tenien una mitjana d'edat de 70 anys i el que tocava les campanetes, en tenia 87. Quina enveja feien.

Segona Part

Com ja havia introduït, comença la segona part del viatge. Xina no és un destí qualsevol així que encara es fa més difícil triar què visitaràs i què deixaràs per la pròxima ocasió. De la vintena de províncies en vam triar dues per recórrer en 15 dies. De fet, hagués estat millor només visitar-ne una, cada província té l'extensió semblant a la d'un país Europeu amb la pega que la mobilitat és més complicada.
Per proximitat vam escollir YunNan i GuiZhou, que literalment ve a ser 'País sota els núvols' i 'Terra preciosa...'. Dues de les províncies més pobres de Xina però amb amb una geografía espectacularment privilagiada.
El transport terrestre és força complicat sobretot en zones muntanyoses. Per raons de temps, vam escollir l'avió per moure'ns fins la capital de província i l'autobus per fer les distàncies relativament curtes. Quina innocència... a Xina no existeixen les distàncies curtes...

Heu explorat mai Xina desde Google Maps? Perquè Beijing no és més que un encreuament de dues carreteres, on son els carrers de les ciutats? È? On son tots els detalls que pots trobar als mapes de qualsevol racó de món menys Xina? Serà que encara està en desenvolupament.... Doncs no! Xina té el seu propi Google Maps exclusivament en xinès. Toma.

cagarades verdes = zones visitades

L'apartament

Passat l'equador del viatge, toca començar la segona part, la visita de la Xina meridional. Abans però, no puc passar per alt el que ha estat el punt de partida, l'origen de tot viatge, el nostre petit apartament de Guangzhou. El vam llogar per tot un mes, és poc més que una habitació amb lavabo i semicuina però és ideal per descansar-hi i deixar-hi tot allò que no necessites portar a sobre. A destacar? L'endoll dins la dutxa, l'instalació elèctrica, el lavabo tradicional xinès i el "matalàs" cantonès.

El barri és molt divertit, un poble caòtic dins la megacity caòtica. Darrera els taulells s'hi amaguen les cases, la vida es fa al carrer i el dia s'acaba baixant la persiana del mercat. Mentrestant, la gent corre pel carrer sense rumb aparent. No me'n puc estar de deixar anar un tòpic, la Xina és país de contrastos, pel carrer es barregen carrers polssosos amb bicis elèctriques, telèfons mòbils amb carros de ferro.
Per cert, aquí les motos estan prohibides i només poden circular les elèctriques, a veure si n'anem aprenent.

Taiwan (臺灣) (3)

Les betel nuts, en català nous de betel (¿?), són part de la cultura Asiàtica, però en concret a Taiwan, ha guanyat molta popularitat. Aquesta nou resulta produir efectes gratificants. Utilitzada per a ceremònies religioses pels aborigens de l'illa, quan es mastega produeix sensació d'eufòria, sembla augmentar la capacitat de treball i crea una sencació de calor a tot el cos. Un petit tros d'aquesta nou té efectes similars a una tassa de cafè.
Els efectes negatius, però, són bastant preocupants. Provoca malalties bucodentals greus i a més és molt adictiu. De totes maneres, a Taiwan, el betel nut és un punt. Quan comença a fosquejar comença el comerç. Aparadors de vidre s'iluminen i noietes que busquen un sobresou ofereixen la venta de la petita nou. Les dependentes, vestides amb poca roba i un gran somriure, criden l'atenció de molts conductors que necessiten un moment de descans a la carretera.

Taiwan (臺灣) (2)

A Taiwan hi han passat molts colons per fer-hi negoci, o més clar, per robar les riqueses de l'illa. Voltant per l'illa trobes restes de palaus colonials reciclats com a museus històrics. D'entre els colons, els que van fer més-hi més negoci van ser els Japonesos que s'hi van passejar durant ben bé 50 anys. A més de robar l'or de les mines i massacrar unes quantes ètnies locals (els verdaders habitants de l'illa) també van tenir temps de construir algun poblet paradisíac a les montanyes. Malhauradament, el material de construcció tradicional japonès és un tipus de fusta molt bonica però molt delicada, un material que no aguanta méś de 30 anys. El que avui es pot visitar no són més que reproduccions d'habitatges de'l que un dia varen ser part d'autentics poblets japonesos.

Aquests 5 dies a Taiwan els he passat amb en Robert (Taiwanès) i en Nevielle, un australià que vam conèixer la primera nit a l'alberg. En guardaré molt bon record d'aquesta illa, tant per la companyia com pels llocs magnífics on em van portar.

Taiwan (臺灣)

Avui serà la segona nit a Tai Pei, la capital de Taiwan. Taiwan és conegut per les coses "made in Taiwan', prou mèrit per una illa que és poc més gran que una mongeta sobre un mapamundi. La illa té una població superior als 23M d'habitants, contant que 2/3 parts de l'illa és terreny muntanyòs, queda molt poc espai per posar tota la gent. La solució és la de sempre, construir edificis alts i tant alts que tenen l'edifici més alt del mon, la torre Taipei 101 de 508m d'alt.

L'estatus polític de Taiwan és difícil de definir. Bàsicament, és un país totalment independent i democràtic que és reconegut per pocs paísos, bàsicament és reconegut pels paísos que no volen llepar el cul a Xina, és a dir, ben pocs. Resumint, a Taiwan s'hi va moure l'antic govern de Xina abans de l'arribada dels comunistes, a la illa van construir un nou govern totalment independent. Aquest nou govern sembla haver tingut més èxit que el Xinès i avui dia la diferència entre aquests dos paisos és força important.

Un país pot ser totalment independent però si no té el reconeixament internacional, el seu passaport deixa de ser útil i cap acord diplomàtic es pot lligar. A la pràctica, un taiwanes és considerat com un ciutadà xinès a la gran majoria de paisos i això comporta molts problemes, per exemple, alhora de conseguir visats i altres permisos.

A Taiwan i a Xina s'hi mouen masses interessos i no sembla i que es vulgui posar solució a la situació actual. Una gerra freda és el que hi ha actualment, centenars de missils apuntant a les ciutats més importants de cada pais.

HongKong 香港 (2)

L'habitatge és una bogeria a Hong Kong, al ser un territori limitat, s'ha construït molt, ràpid i malament. Excepte els grans gratacels de marques i companyies financeres més famoses del món (que és la cara bonica de la ciutat), la majoria d'edificis on viu la gent de renta mitjana, cauen a trossos i estan fets sense cap mirament. Avui hem anat a una galeria fotogràfica que tractava això. Les fotos eren d'habitatges on vivien famílies de fins a 5 components a pisos d'en prou feines 30m2. L'exposició et deixa bocabadat.

Última nit a l'alberg. Tot i ser una ciutat cara, no arriba ni molt menys als nivells d'Europa. De fet no havia pagat mai tant poc per dormir, poc més de 6€ la nit. Als albergs d'aquí, potser no tenen finestres, potser el lababo fa por, potser falta el mirall o no hi ha coixins, això si, Wifi no en falta enlloc.

Demà agafo el vol a Taiwan on m'hi espera en Robert, el meu guia particular durant l'estada a l'illa.

HongKong (香港)

Porto un parell de nits a Hong Kong i me'n queda una més. Hong Kong és una ciutat/estat/regió/illa indefinible. Tot i que legalment és part de Xina, tenen les seves pròpies eleccions, el seu propi govern lleis i fin s i tot pròpia moneda. Per entrar-hi, des de la Xina, cal passar la duana i a un xinès de la Xina continental li cal un visat especial. Així doncs, el que sembla lligar Hong Kong a la Xina Popular és ben poca cosa, fins i tot trobes persones que no entenen el Mandarí, només parlen el dialecte de la ciutat, el cantonès.

Hong Kong és una bogeria, tot i respirar-s'hi un aire occidental, conserva l'estil Xinès, és a dir, sembla que la ciutat funcioni dins un caos controlat. Podríem considerar la ciutat com tot un sol i gran centre comercial, botigues i botigues s'omplen de compradors fins les 23:30h de la nit que la gent per fi, descansa, i se'n va a dormir. La ciutat és un no parar i fins i tot les escales mecàniques funcionen més ràpid.

La illa va passar de mans Britàniques a mans Xineses el 1997. Després d'aquest fet, la Gran Bretanya va fer un regal a la ciutat, un bonic grata cels al centre de la ciutat. Després d'aquest moment, l'economia de Hong Kong va començat a entrar en ressessió i la gent no va dubtar en atribuir el fet al nou edifici que segons semblava, tenia forma d'espasa o punyal. Aquest, sembla clavat al cor de la ciutat.

Aquí hem tingut un guia especial, l'Stella té un amic d'infància estudiant a l'universitat de Hong Kong i avui ens ha fet una visita explèndida. Són més de la 1 de la nit i toca anar a dormir.

Mandarines

A Xina l'únic idioma oficial és el que en diem "xino" és a dir, el mandarí. De llengües parlades i de dialectes n'hi ha infinits però considerar-los o bé protegir-los no entra dins els esquemes de la Xina Comunista.

Casualment em trobo a la regió on es parla del dialecte més nombrós, el cantonès. El dialecte i la regió (Canton) són bastant coneguts, sigui perquè aquest dialecte és també el parlat a Hong Kong o perquè tothom ha demanat alguna vegada "arròs cantonès" en un restaurant xinès (cosa que no se si molt cantonès és).

El cantonès és una pronunciació diferent dels caràcters, o sigui que l'escriptura no canvia, és un dialecte únicament oral. Un xinès no cantonès no pot entendre gairebé res d'aquest dialecte en canvi no hi ha cap problema per, per exemple, xatejar.

Fa poc, es va celebrar l'any xinès, l'any de la rata, i per celebar-ho, la gent de la regió de Guang Dong posa mandariners a les entrades de les cases i comerços. "Mandarina", el que seria el petit fruit taronja, en cantonès també significa "sort", així que si voleu començar l'any xinès amb bon peu, poseu un mandariner a la vostra vida!

Cal apuntar que és un mandariner tunejat, està fet per tenir-lo exposat durant un mes i mig després d'any nou, seria com una mena d'arbre de nadal. Tot i no sembler-ho, és natural. El que passa és que està fet perquè tingui molts fruits en molt poc espai. Això si, aquestes mandarines no son comestibles i l'arbre el llencen a les escombraries quan es comença a podrir.

GuangZhou (广州)

GuangZhou és la capital de la província de GuangDong (o bé Canton pels occidentals). La població volta els 10M d'habitants i d'extensió sembla no tenir límits. Guang Zhou no és un destí turístic per excel·lència, simplement té l'afluència turística normal d'una ciutat de la seva talla. Si contem que el 95% del turistes a Xina són xinesos i que n'hi ha pocs, em sento com una atracció de fira pels carrers. La gent mira, somriu, i avegades et senyala o diu 'Hello'.

Els occidentals (Western people, Estats Units i Europa és a dir, blancs incloent blancs gamba) que m'he trobat en 6 dies es poden contar amb els dits. Normalment, hi ha un intercanvi de somriures i és fàcil posar-s'hi a parlar. Sembla estrany que Europa es faci una cosa tant familiar i tant pròxima. Fins i tot els americans, des de aquí, es fan pròxims. Una vista de la ciutat, transit sorollós, edificis alts amb una posta de sol.

6 dies aquí i començo tard a escriure. La pròxima estació és demà, Hong Kong.

El vol (2)

Ja sóc a Guangzhou. Durant el trajecte no hi va haver cap problema, només s'ha de ser pacient i saber combatre l'aborriment. A l'avió, en tot moment tens un mapa que et mostra a on ets, la temperatura exterior, l'altitud i la velocitat de l'avió. Per sort o per desgràcia, durant el vol va tocar dormir i com que hi havia llum, van abaixar totes les finestres. M'agués fet gràcia veure l'Himalàia, però l'únic que vaig poder veure va ser que la temperatura exterior va baixar fins els -60ºC. No sabia com seria el recorregut, finalment, l'avió va travessar Europa, va agafar l'espai aeri Rus, el Kasahastanès i va entrar a la Xina pel desert baixant per l'Himalaia.

Un cop a l'aeroport de GuangZhou, toca passar la duana i toca posar-se a la fila dels forasters. Després d'omplir un formulari, ensenyar el visat i fer cara de bon nen, t'obren les portes de Xina.

Bloc capat! (represa)

A Xina Internet està controlat, varies coses estan capades entre elles wikipedia i les lioneses escalivades. Es considera material perillòs de lectura. Així que us adverteixo que el que esteu llegint us pot repercutir a la vostra salut mental.
...
...
...
El bloc es reprèn des del lloc on es va començar. Un cop acabat el viatge no puc deixar que tot se m'esfumi poc a poc.

El vol

El viatge comença a Barcelona, fent un vol de mentida fins a Paris i agafant el vol de veritat fins a Guangzhou (antiga Canton), al sud de La Republica Popular Xinesa. La companyia afortunada ha estat Air France, no és que desconfiï de la South China Airlines, es que era mes barato i punto.
El vol de veritat dura unes 12h, tenint en compte que recorre uns 10.000km fent una regla de tres simple surt que l'aparato en sí vola a una mitjana d'uns 833.333333333 km/h, no està malament.

Degut a les preocupacions d'Air France davant la creixent xarxa de trens d'alta velocitat, m'he disposat a fer un estudi sobre les alternatives per arribar a GuangZhou des de Paris. Bé, el viatge és llarg i pesat però a qui no li agradi l'avió, pot fer la ruta alternativa Paris - Moscou - Beijing - Xi'an - GuangZhou combinant Eurolines, Transsiberià i patinet, arribant-hi amb sols 10 dies.

Mudances

El bloq viatge, canvia de casa i posa el punt de mira a la Xina. El bloq canvia de direcció per intentar crear un record d'un viatge que preparo amb molta il·lusió.