Pucallpa

És divertit veure què recordes d'un viatge un bon temps després d'haver-lo fet. Només han estat 5 mesos però amb el ritme que es porta ara es podria dir que 5 mesos ja és molt de temps.

Ho recordo tot, les galetes de l'avió, el got d'inka cola que em va deixar provar el noi del costat, la conversa amb el noi del costat que havia anat a Lima per fer-se un tatuatge al braç (d'un angel i un dimoni) i que m'explicava la seva experiència amb l'ayahuasca i, sobretot, la sensació que vam tenir al sortir de l'avió. S'oloraven les carboneres, una olor forta d'entre llenya cremada i incens de pi. Va ser, una bona introducció.

El senyor Jorge Chávez

[... Primer dia, Divendres 8 d'Agost a les 5:30h de la matinada arriba l'avió provinent d'Atlanta que em deixa a l'Aeroport Internacional Jorge Chávez, Lima. Tot bé, a l'aeroport em sento a gust i tranquil. Només em cal esperar fins que algú de Huaral em vingui a buscar, m'acomodo i deixo passar l'estona ...]

Els aeroports amb nom i cognom sempre em criden l'atenció acostumat als noms tan poc originals que tenim a casa nostre. Jorge Chávez havia estat un aviador peruà que, com solia passar amb els intrèpids aviadors de principis de segle XX, va morir mentre aconseguia una gran proesa, havia creuat els Alps des de Suïssa fins a Itàlia.

Deixant de banda a Jorge Chávez, havia de dirigir-me cap a Huaral però no per gaire estona. L'endemà a les 4:00h tornaria estar a l'aeroport, aquesta vegada per dirigir-me cap a la capital del departament peruà de Ucayali, Pucallpa.

Avui tenim una mala notícia als diaris sobre el Perú.

Em barrufa viatjar!

Aquesta web és una iniciativa molt simpàtica. Es tracta d'anar acompanyat d'un barrufet allà on aneu i fer-li fotos com si fos el vostre model fotogràfic. Jo ja tinc qui m'acompanyarà durant aquest viatge, aquí us el presento.

Queden poques hores per començar el llarg viatge cap a Perú. Barcelona - Paris - Atlanta - Lima. Sort que el barrufet músic em distraurà durant tantes hores i esperes.

Situem-nos, Huaral

Anem a fer un cop d'ull al mapa, una mica al nord de Lima, a uns quants kilòmetres de la costa mirant als peus dels Andes. Huaral és una ciutat petita, d'una extensió semblant a la de Girona. Sent la capital del districte que porta el seu mateix nom, Huaral és una ciutat típica de l'època colonial, amb el seu patio de armas, la casa de hacienda i la capilla de la virgen de la candelaria.

Yacu

A Perú ens hi espera la gent de CEPES (Centro Peruano de estudios sociales). Aquest centre treballa amb projectes de tota mena però necessita la col·laboració d'altres entitats per complementar els aspectes més tècnics.
El projecte anomenat Yacu és una iniciativa del CEPES i la UPC fa més d'un any que hi col·labora. És un sistema dirigit a millorar l'eficiència de l'agricultura. Yacu ha de ser un sistema que contingui tota la informació sobre el que es conrea i d'aquesta manera, obtenir una millor organització, varietat de cultius i distribució de l'aigua.
Yacu significa aigua en quechua i al Huaral, la regió on anirem, és un bé força escàs.

告辞中国 !

Toca marxar i com tots els comiats, són estranys.
El bloq es mou cap a la cuna dels Andes, al cor de l'antic imperi Inca. Perú és un gran desconegut per molta gent i m'hi incloc. Espero que d'aquí un temps passi a ser, al menys, una mica menys desconegut.