Segona Part

Com ja havia introduït, comença la segona part del viatge. Xina no és un destí qualsevol així que encara es fa més difícil triar què visitaràs i què deixaràs per la pròxima ocasió. De la vintena de províncies en vam triar dues per recórrer en 15 dies. De fet, hagués estat millor només visitar-ne una, cada província té l'extensió semblant a la d'un país Europeu amb la pega que la mobilitat és més complicada.
Per proximitat vam escollir YunNan i GuiZhou, que literalment ve a ser 'País sota els núvols' i 'Terra preciosa...'. Dues de les províncies més pobres de Xina però amb amb una geografía espectacularment privilagiada.
El transport terrestre és força complicat sobretot en zones muntanyoses. Per raons de temps, vam escollir l'avió per moure'ns fins la capital de província i l'autobus per fer les distàncies relativament curtes. Quina innocència... a Xina no existeixen les distàncies curtes...

Heu explorat mai Xina desde Google Maps? Perquè Beijing no és més que un encreuament de dues carreteres, on son els carrers de les ciutats? È? On son tots els detalls que pots trobar als mapes de qualsevol racó de món menys Xina? Serà que encara està en desenvolupament.... Doncs no! Xina té el seu propi Google Maps exclusivament en xinès. Toma.

cagarades verdes = zones visitades

L'apartament

Passat l'equador del viatge, toca començar la segona part, la visita de la Xina meridional. Abans però, no puc passar per alt el que ha estat el punt de partida, l'origen de tot viatge, el nostre petit apartament de Guangzhou. El vam llogar per tot un mes, és poc més que una habitació amb lavabo i semicuina però és ideal per descansar-hi i deixar-hi tot allò que no necessites portar a sobre. A destacar? L'endoll dins la dutxa, l'instalació elèctrica, el lavabo tradicional xinès i el "matalàs" cantonès.

El barri és molt divertit, un poble caòtic dins la megacity caòtica. Darrera els taulells s'hi amaguen les cases, la vida es fa al carrer i el dia s'acaba baixant la persiana del mercat. Mentrestant, la gent corre pel carrer sense rumb aparent. No me'n puc estar de deixar anar un tòpic, la Xina és país de contrastos, pel carrer es barregen carrers polssosos amb bicis elèctriques, telèfons mòbils amb carros de ferro.
Per cert, aquí les motos estan prohibides i només poden circular les elèctriques, a veure si n'anem aprenent.

Taiwan (臺灣) (3)

Les betel nuts, en català nous de betel (¿?), són part de la cultura Asiàtica, però en concret a Taiwan, ha guanyat molta popularitat. Aquesta nou resulta produir efectes gratificants. Utilitzada per a ceremònies religioses pels aborigens de l'illa, quan es mastega produeix sensació d'eufòria, sembla augmentar la capacitat de treball i crea una sencació de calor a tot el cos. Un petit tros d'aquesta nou té efectes similars a una tassa de cafè.
Els efectes negatius, però, són bastant preocupants. Provoca malalties bucodentals greus i a més és molt adictiu. De totes maneres, a Taiwan, el betel nut és un punt. Quan comença a fosquejar comença el comerç. Aparadors de vidre s'iluminen i noietes que busquen un sobresou ofereixen la venta de la petita nou. Les dependentes, vestides amb poca roba i un gran somriure, criden l'atenció de molts conductors que necessiten un moment de descans a la carretera.

Taiwan (臺灣) (2)

A Taiwan hi han passat molts colons per fer-hi negoci, o més clar, per robar les riqueses de l'illa. Voltant per l'illa trobes restes de palaus colonials reciclats com a museus històrics. D'entre els colons, els que van fer més-hi més negoci van ser els Japonesos que s'hi van passejar durant ben bé 50 anys. A més de robar l'or de les mines i massacrar unes quantes ètnies locals (els verdaders habitants de l'illa) també van tenir temps de construir algun poblet paradisíac a les montanyes. Malhauradament, el material de construcció tradicional japonès és un tipus de fusta molt bonica però molt delicada, un material que no aguanta méś de 30 anys. El que avui es pot visitar no són més que reproduccions d'habitatges de'l que un dia varen ser part d'autentics poblets japonesos.

Aquests 5 dies a Taiwan els he passat amb en Robert (Taiwanès) i en Nevielle, un australià que vam conèixer la primera nit a l'alberg. En guardaré molt bon record d'aquesta illa, tant per la companyia com pels llocs magnífics on em van portar.

Taiwan (臺灣)

Avui serà la segona nit a Tai Pei, la capital de Taiwan. Taiwan és conegut per les coses "made in Taiwan', prou mèrit per una illa que és poc més gran que una mongeta sobre un mapamundi. La illa té una població superior als 23M d'habitants, contant que 2/3 parts de l'illa és terreny muntanyòs, queda molt poc espai per posar tota la gent. La solució és la de sempre, construir edificis alts i tant alts que tenen l'edifici més alt del mon, la torre Taipei 101 de 508m d'alt.

L'estatus polític de Taiwan és difícil de definir. Bàsicament, és un país totalment independent i democràtic que és reconegut per pocs paísos, bàsicament és reconegut pels paísos que no volen llepar el cul a Xina, és a dir, ben pocs. Resumint, a Taiwan s'hi va moure l'antic govern de Xina abans de l'arribada dels comunistes, a la illa van construir un nou govern totalment independent. Aquest nou govern sembla haver tingut més èxit que el Xinès i avui dia la diferència entre aquests dos paisos és força important.

Un país pot ser totalment independent però si no té el reconeixament internacional, el seu passaport deixa de ser útil i cap acord diplomàtic es pot lligar. A la pràctica, un taiwanes és considerat com un ciutadà xinès a la gran majoria de paisos i això comporta molts problemes, per exemple, alhora de conseguir visats i altres permisos.

A Taiwan i a Xina s'hi mouen masses interessos i no sembla i que es vulgui posar solució a la situació actual. Una gerra freda és el que hi ha actualment, centenars de missils apuntant a les ciutats més importants de cada pais.