El riu

Si puc recomanar alguna cosa del viatge és l'excursió que vam fer a la selva amb en Gilber. El punt de partida va ser un poble pescador vora la ciutat de Pucallpa. Allà, de bon matí vam comprar el necessari per passar dos dies navegant pel riu. Recordo en Gilber com un contacontes, amb l'apunt que el que explicava no eren contes sinó històries que havia viscut durant tots els anys que portava fent de guia. Els pescadors el saludaven però amb cert recel, de la seva mirada en sortia l'enveja típica que es dona en aquests casos: Tu fas més calers ensenyant el riu a 4 blanquets que jo matant-me tot el dia treballant.

El viatge pel riu va començar molt d'hora i com a objectiu del dia teníem arribar a un poble on en Gilber hi tenia contactes. D'aquesta manera podríem acampar tranquil·lament i dormir amb més seguretat que a qualsevol banda deshabitada.

Tot plegat em fa pensar amb una frase fantàstica que em permetré el luxe de traduïrla:
La gent tolera els turistes tot i que tenen mala fama per les coses tant extranyes que fan (perquè ténen diners), però sovint hi senten antipatia pels diners que tenen (enveja). (Heinz Stucke)

Pucallpa

És divertit veure què recordes d'un viatge un bon temps després d'haver-lo fet. Només han estat 5 mesos però amb el ritme que es porta ara es podria dir que 5 mesos ja és molt de temps.

Ho recordo tot, les galetes de l'avió, el got d'inka cola que em va deixar provar el noi del costat, la conversa amb el noi del costat que havia anat a Lima per fer-se un tatuatge al braç (d'un angel i un dimoni) i que m'explicava la seva experiència amb l'ayahuasca i, sobretot, la sensació que vam tenir al sortir de l'avió. S'oloraven les carboneres, una olor forta d'entre llenya cremada i incens de pi. Va ser, una bona introducció.

El senyor Jorge Chávez

[... Primer dia, Divendres 8 d'Agost a les 5:30h de la matinada arriba l'avió provinent d'Atlanta que em deixa a l'Aeroport Internacional Jorge Chávez, Lima. Tot bé, a l'aeroport em sento a gust i tranquil. Només em cal esperar fins que algú de Huaral em vingui a buscar, m'acomodo i deixo passar l'estona ...]

Els aeroports amb nom i cognom sempre em criden l'atenció acostumat als noms tan poc originals que tenim a casa nostre. Jorge Chávez havia estat un aviador peruà que, com solia passar amb els intrèpids aviadors de principis de segle XX, va morir mentre aconseguia una gran proesa, havia creuat els Alps des de Suïssa fins a Itàlia.

Deixant de banda a Jorge Chávez, havia de dirigir-me cap a Huaral però no per gaire estona. L'endemà a les 4:00h tornaria estar a l'aeroport, aquesta vegada per dirigir-me cap a la capital del departament peruà de Ucayali, Pucallpa.

Avui tenim una mala notícia als diaris sobre el Perú.

Em barrufa viatjar!

Aquesta web és una iniciativa molt simpàtica. Es tracta d'anar acompanyat d'un barrufet allà on aneu i fer-li fotos com si fos el vostre model fotogràfic. Jo ja tinc qui m'acompanyarà durant aquest viatge, aquí us el presento.

Queden poques hores per començar el llarg viatge cap a Perú. Barcelona - Paris - Atlanta - Lima. Sort que el barrufet músic em distraurà durant tantes hores i esperes.

Situem-nos, Huaral

Anem a fer un cop d'ull al mapa, una mica al nord de Lima, a uns quants kilòmetres de la costa mirant als peus dels Andes. Huaral és una ciutat petita, d'una extensió semblant a la de Girona. Sent la capital del districte que porta el seu mateix nom, Huaral és una ciutat típica de l'època colonial, amb el seu patio de armas, la casa de hacienda i la capilla de la virgen de la candelaria.

Yacu

A Perú ens hi espera la gent de CEPES (Centro Peruano de estudios sociales). Aquest centre treballa amb projectes de tota mena però necessita la col·laboració d'altres entitats per complementar els aspectes més tècnics.
El projecte anomenat Yacu és una iniciativa del CEPES i la UPC fa més d'un any que hi col·labora. És un sistema dirigit a millorar l'eficiència de l'agricultura. Yacu ha de ser un sistema que contingui tota la informació sobre el que es conrea i d'aquesta manera, obtenir una millor organització, varietat de cultius i distribució de l'aigua.
Yacu significa aigua en quechua i al Huaral, la regió on anirem, és un bé força escàs.

告辞中国 !

Toca marxar i com tots els comiats, són estranys.
El bloq es mou cap a la cuna dels Andes, al cor de l'antic imperi Inca. Perú és un gran desconegut per molta gent i m'hi incloc. Espero que d'aquí un temps passi a ser, al menys, una mica menys desconegut.

Guizhou (貴州) (2)

Guiyang (贵阳) és la capital d'aquesta província i és on ens vam parar per visitar-la. Aquesta província ha estat oblidada durant centenars d'anys pels gobernadors xinesos. Per diverses raons, la gran varietat ètnica, les dificultats climatològiques i les poques vies d'accés que hi ha.
Tot i la seva recuperació, aquesta zona segueix essent castigada per diversos desastres naturals...
Aquesta regió està encara per descobrir. Cada any descobreixen nous paratges desconeguts i el turisme està creixent a passos de gegant.
És aquí on vam visitar les cascades de Huangguoshu, les més espectaculars i grans de Xina i Àsia.

Aigua calenta (烫水)

Som a l'estiu i quantes vegades ens hem trobat que, tornant de la platja i arribant al cotxe, tenim set. Agafem l'ampolla de sota el seient i, evidentment, és pixat de burra.
Això em recorda un dia a l'estació de busos de l'Universitat de GuangDong, esperant una amiga. Tenia les instruccions clares, el número de bus i el número d'estacions que havia de fer per arribar-hi. A l'arribar, mentre l'esperava, tenia set i vaig voler omplir l'ampolla d'aigua a una font de l'estació. Recordo exactement el moment perquè va ser el primer intent de conversa en xinès amb un xinès. L'home, em va veure confús davant la font, omplint i buidant l'ampolla. Llavors em va dir amb cara somrient:

- (home): bla bla bla bla bla, aigua, bla bla, aigua.
- (me) 这个水太烫 !! (com intentant dir: aquesta aigua és massa calenta!!)
- (home) bla bla bla aigua, bla bla bla bla, aigua.
- (me) 我要凉水 !! (com intentant dir: jo vull aigua freda!!)
- (home) bla bla bla bla bla bla bla bla.
- (me) Ok, beuré aigua calenta.

Des d'aquella bonica conversa em vaig acostumar a veure aigua calenta. A Xina, durant els àpats es serveix te o aigua calenta, per ajudar així, a fer la digestió. Des d'aquest moment, em bec feliçment l'aigua bullent de sota el seient del cotxe.

Això sí, la cervesa se la veuen fresca!

Guizhou (貴州)

Canvi de província i canvi brutal de clima. Yunnan, situat al mig d'un immens altiplà, gaudeix d'un clima extremadament sec i ventós fent que la pell es torni aspre, els colzes es pelin i els llavis es tallin. 300 Km al nord-est, la geografia canvia i sense remei, el clima també.
Guizhou (que ve a voler dir, la terra preciosa...) és una gran taca d'humitat. La humitat desfà el guix de les parets i converteix les rajoles en pistes de patinatge. La boira pixanera és quasi permanent i segons la santa wikipedia, hi plou 260 díes l'any. Aquest clima dibuixa un paisatge gris molt comú a la Xina.

Yunnan (云南) (2)

Algunes imatges boniques de Yunnan. Al llac de la capital KunMing s'hi aturen milers de gavines de camí cap al sud. Durant el Febrer vam poder veure aquest espectacle. Desenes de milers de gabines volant pel llac en caça del menjar que tirava la gent que passejava pel llac. És la llei del més fort, una cruel mostra de competitivitat.
Em va semblar fantàstic veure gent tocant i cantant dins el recinte del llac. Instruments clàssics, tradicionals, cançons alegres, melancòliques; tot s'hi valia per passar la tarda d'un diumenge veient ballar els ocells.

Yunnan (云南)

Xina té forma de gall i els xinesos en fan referència moltes vegades. De fet, cada dia en són més de 'gallitos', però bé, això és un altre tema. Si considerem Xina com un gall, la província vam visitar es troba a la part sud-est del gall, allà baix.
Yunnan és una província pintoresca. Fent frontera amb les altes muntanyes del Tíbet, Yunnan és un gran altiplà de gairebé 2000m d'altura. Dóna la sensació que els núvols estan molt a prop i això ha donat nom a la província que literalment significa "Sota els núvols" ('Yun' núvol, "nan" sota).
La província és un cúmul de rius, cascades, llacs, mutanyes i pobles antics fantàstics per passejar i perdre's. Vam poder visitar Kunming, Dali i Lijiang. En aquesta última ciutat es troba a la falda de les muntanyes de l'Himalàia i allà hi començava una carretera que portava a Lhasa, capital del Tíbet. Això sí, 4 dies en cotxe o 6 en ase.
A més de paisatges extraodinaris, vam poder gaudir d'un concert de música tradicional xinesa. Aquesta orquestra tenia molts anys d'història, el fundador havia estat empresonat durant la 'Revolució cultural' xinesa i els músics, esplèndits, tenien una mitjana d'edat de 70 anys i el que tocava les campanetes, en tenia 87. Quina enveja feien.

Segona Part

Com ja havia introduït, comença la segona part del viatge. Xina no és un destí qualsevol així que encara es fa més difícil triar què visitaràs i què deixaràs per la pròxima ocasió. De la vintena de províncies en vam triar dues per recórrer en 15 dies. De fet, hagués estat millor només visitar-ne una, cada província té l'extensió semblant a la d'un país Europeu amb la pega que la mobilitat és més complicada.
Per proximitat vam escollir YunNan i GuiZhou, que literalment ve a ser 'País sota els núvols' i 'Terra preciosa...'. Dues de les províncies més pobres de Xina però amb amb una geografía espectacularment privilagiada.
El transport terrestre és força complicat sobretot en zones muntanyoses. Per raons de temps, vam escollir l'avió per moure'ns fins la capital de província i l'autobus per fer les distàncies relativament curtes. Quina innocència... a Xina no existeixen les distàncies curtes...

Heu explorat mai Xina desde Google Maps? Perquè Beijing no és més que un encreuament de dues carreteres, on son els carrers de les ciutats? È? On son tots els detalls que pots trobar als mapes de qualsevol racó de món menys Xina? Serà que encara està en desenvolupament.... Doncs no! Xina té el seu propi Google Maps exclusivament en xinès. Toma.

cagarades verdes = zones visitades

L'apartament

Passat l'equador del viatge, toca començar la segona part, la visita de la Xina meridional. Abans però, no puc passar per alt el que ha estat el punt de partida, l'origen de tot viatge, el nostre petit apartament de Guangzhou. El vam llogar per tot un mes, és poc més que una habitació amb lavabo i semicuina però és ideal per descansar-hi i deixar-hi tot allò que no necessites portar a sobre. A destacar? L'endoll dins la dutxa, l'instalació elèctrica, el lavabo tradicional xinès i el "matalàs" cantonès.

El barri és molt divertit, un poble caòtic dins la megacity caòtica. Darrera els taulells s'hi amaguen les cases, la vida es fa al carrer i el dia s'acaba baixant la persiana del mercat. Mentrestant, la gent corre pel carrer sense rumb aparent. No me'n puc estar de deixar anar un tòpic, la Xina és país de contrastos, pel carrer es barregen carrers polssosos amb bicis elèctriques, telèfons mòbils amb carros de ferro.
Per cert, aquí les motos estan prohibides i només poden circular les elèctriques, a veure si n'anem aprenent.

Taiwan (臺灣) (3)

Les betel nuts, en català nous de betel (¿?), són part de la cultura Asiàtica, però en concret a Taiwan, ha guanyat molta popularitat. Aquesta nou resulta produir efectes gratificants. Utilitzada per a ceremònies religioses pels aborigens de l'illa, quan es mastega produeix sensació d'eufòria, sembla augmentar la capacitat de treball i crea una sencació de calor a tot el cos. Un petit tros d'aquesta nou té efectes similars a una tassa de cafè.
Els efectes negatius, però, són bastant preocupants. Provoca malalties bucodentals greus i a més és molt adictiu. De totes maneres, a Taiwan, el betel nut és un punt. Quan comença a fosquejar comença el comerç. Aparadors de vidre s'iluminen i noietes que busquen un sobresou ofereixen la venta de la petita nou. Les dependentes, vestides amb poca roba i un gran somriure, criden l'atenció de molts conductors que necessiten un moment de descans a la carretera.

Taiwan (臺灣) (2)

A Taiwan hi han passat molts colons per fer-hi negoci, o més clar, per robar les riqueses de l'illa. Voltant per l'illa trobes restes de palaus colonials reciclats com a museus històrics. D'entre els colons, els que van fer més-hi més negoci van ser els Japonesos que s'hi van passejar durant ben bé 50 anys. A més de robar l'or de les mines i massacrar unes quantes ètnies locals (els verdaders habitants de l'illa) també van tenir temps de construir algun poblet paradisíac a les montanyes. Malhauradament, el material de construcció tradicional japonès és un tipus de fusta molt bonica però molt delicada, un material que no aguanta méś de 30 anys. El que avui es pot visitar no són més que reproduccions d'habitatges de'l que un dia varen ser part d'autentics poblets japonesos.

Aquests 5 dies a Taiwan els he passat amb en Robert (Taiwanès) i en Nevielle, un australià que vam conèixer la primera nit a l'alberg. En guardaré molt bon record d'aquesta illa, tant per la companyia com pels llocs magnífics on em van portar.

Taiwan (臺灣)

Avui serà la segona nit a Tai Pei, la capital de Taiwan. Taiwan és conegut per les coses "made in Taiwan', prou mèrit per una illa que és poc més gran que una mongeta sobre un mapamundi. La illa té una població superior als 23M d'habitants, contant que 2/3 parts de l'illa és terreny muntanyòs, queda molt poc espai per posar tota la gent. La solució és la de sempre, construir edificis alts i tant alts que tenen l'edifici més alt del mon, la torre Taipei 101 de 508m d'alt.

L'estatus polític de Taiwan és difícil de definir. Bàsicament, és un país totalment independent i democràtic que és reconegut per pocs paísos, bàsicament és reconegut pels paísos que no volen llepar el cul a Xina, és a dir, ben pocs. Resumint, a Taiwan s'hi va moure l'antic govern de Xina abans de l'arribada dels comunistes, a la illa van construir un nou govern totalment independent. Aquest nou govern sembla haver tingut més èxit que el Xinès i avui dia la diferència entre aquests dos paisos és força important.

Un país pot ser totalment independent però si no té el reconeixament internacional, el seu passaport deixa de ser útil i cap acord diplomàtic es pot lligar. A la pràctica, un taiwanes és considerat com un ciutadà xinès a la gran majoria de paisos i això comporta molts problemes, per exemple, alhora de conseguir visats i altres permisos.

A Taiwan i a Xina s'hi mouen masses interessos i no sembla i que es vulgui posar solució a la situació actual. Una gerra freda és el que hi ha actualment, centenars de missils apuntant a les ciutats més importants de cada pais.

HongKong 香港 (2)

L'habitatge és una bogeria a Hong Kong, al ser un territori limitat, s'ha construït molt, ràpid i malament. Excepte els grans gratacels de marques i companyies financeres més famoses del món (que és la cara bonica de la ciutat), la majoria d'edificis on viu la gent de renta mitjana, cauen a trossos i estan fets sense cap mirament. Avui hem anat a una galeria fotogràfica que tractava això. Les fotos eren d'habitatges on vivien famílies de fins a 5 components a pisos d'en prou feines 30m2. L'exposició et deixa bocabadat.

Última nit a l'alberg. Tot i ser una ciutat cara, no arriba ni molt menys als nivells d'Europa. De fet no havia pagat mai tant poc per dormir, poc més de 6€ la nit. Als albergs d'aquí, potser no tenen finestres, potser el lababo fa por, potser falta el mirall o no hi ha coixins, això si, Wifi no en falta enlloc.

Demà agafo el vol a Taiwan on m'hi espera en Robert, el meu guia particular durant l'estada a l'illa.

HongKong (香港)

Porto un parell de nits a Hong Kong i me'n queda una més. Hong Kong és una ciutat/estat/regió/illa indefinible. Tot i que legalment és part de Xina, tenen les seves pròpies eleccions, el seu propi govern lleis i fin s i tot pròpia moneda. Per entrar-hi, des de la Xina, cal passar la duana i a un xinès de la Xina continental li cal un visat especial. Així doncs, el que sembla lligar Hong Kong a la Xina Popular és ben poca cosa, fins i tot trobes persones que no entenen el Mandarí, només parlen el dialecte de la ciutat, el cantonès.

Hong Kong és una bogeria, tot i respirar-s'hi un aire occidental, conserva l'estil Xinès, és a dir, sembla que la ciutat funcioni dins un caos controlat. Podríem considerar la ciutat com tot un sol i gran centre comercial, botigues i botigues s'omplen de compradors fins les 23:30h de la nit que la gent per fi, descansa, i se'n va a dormir. La ciutat és un no parar i fins i tot les escales mecàniques funcionen més ràpid.

La illa va passar de mans Britàniques a mans Xineses el 1997. Després d'aquest fet, la Gran Bretanya va fer un regal a la ciutat, un bonic grata cels al centre de la ciutat. Després d'aquest moment, l'economia de Hong Kong va començat a entrar en ressessió i la gent no va dubtar en atribuir el fet al nou edifici que segons semblava, tenia forma d'espasa o punyal. Aquest, sembla clavat al cor de la ciutat.

Aquí hem tingut un guia especial, l'Stella té un amic d'infància estudiant a l'universitat de Hong Kong i avui ens ha fet una visita explèndida. Són més de la 1 de la nit i toca anar a dormir.

Mandarines

A Xina l'únic idioma oficial és el que en diem "xino" és a dir, el mandarí. De llengües parlades i de dialectes n'hi ha infinits però considerar-los o bé protegir-los no entra dins els esquemes de la Xina Comunista.

Casualment em trobo a la regió on es parla del dialecte més nombrós, el cantonès. El dialecte i la regió (Canton) són bastant coneguts, sigui perquè aquest dialecte és també el parlat a Hong Kong o perquè tothom ha demanat alguna vegada "arròs cantonès" en un restaurant xinès (cosa que no se si molt cantonès és).

El cantonès és una pronunciació diferent dels caràcters, o sigui que l'escriptura no canvia, és un dialecte únicament oral. Un xinès no cantonès no pot entendre gairebé res d'aquest dialecte en canvi no hi ha cap problema per, per exemple, xatejar.

Fa poc, es va celebrar l'any xinès, l'any de la rata, i per celebar-ho, la gent de la regió de Guang Dong posa mandariners a les entrades de les cases i comerços. "Mandarina", el que seria el petit fruit taronja, en cantonès també significa "sort", així que si voleu començar l'any xinès amb bon peu, poseu un mandariner a la vostra vida!

Cal apuntar que és un mandariner tunejat, està fet per tenir-lo exposat durant un mes i mig després d'any nou, seria com una mena d'arbre de nadal. Tot i no sembler-ho, és natural. El que passa és que està fet perquè tingui molts fruits en molt poc espai. Això si, aquestes mandarines no son comestibles i l'arbre el llencen a les escombraries quan es comença a podrir.