Lioneses escalivades

El riu

2009-04-29T20:56:00.001+02:00

Si puc recomanar alguna cosa del viatge és l'excursió que vam fer a la selva amb en Gilber. El punt de partida va ser un poble pescador vora la ciutat de Pucallpa. Allà, de bon matí vam comprar el necessari per passar dos dies navegant pel riu. Recordo en Gilber com un contacontes, amb l'apunt que el que explicava no eren contes sinó històries que havia viscut durant tots els anys que portava fent de guia. Els pescadors el saludaven però amb cert recel, de la seva mirada en sortia l'enveja típica que es dona en aquests casos: Tu fas més calers ensenyant el riu a 4 blanquets que jo matant-me tot el dia treballant.

El viatge pel riu va començar molt d'hora i com a objectiu del dia teníem arribar a un poble on en Gilber hi tenia contactes. D'aquesta manera podríem acampar tranquil·lament i dormir amb més seguretat que a qualsevol banda deshabitada.

Tot plegat em fa pensar amb una frase fantàstica que em permetré el luxe de traduïrla:
La gent tolera els turistes tot i que tenen mala fama per les coses tant extranyes que fan (perquè ténen diners), però sovint hi senten antipatia pels diners que tenen (enveja). (Heinz Stucke)

Pucallpa

2009-01-12T09:42:00.007+01:00

És divertit veure què recordes d'un viatge un bon temps després d'haver-lo fet. Només han estat 5 mesos però amb el ritme que es porta ara es podria dir que 5 mesos ja és molt de temps.

Ho recordo tot, les galetes de l'avió, el got d'inka cola que em va deixar provar el noi del costat, la conversa amb el noi del costat que havia anat a Lima per fer-se un tatuatge al braç (d'un angel i un dimoni) i que m'explicava la seva experiència amb l'ayahuasca i, sobretot, la sensació que vam tenir al sortir de l'avió. S'oloraven les carboneres, una olor forta d'entre llenya cremada i incens de pi. Va ser, una bona introducció.

El senyor Jorge Chávez

2008-10-11T10:42:00.007+02:00

[... Primer dia, Divendres 8 d'Agost a les 5:30h de la matinada arriba l'avió provinent d'Atlanta que em deixa a l'Aeroport Internacional Jorge Chávez, Lima. Tot bé, a l'aeroport em sento a gust i tranquil. Només em cal esperar fins que algú de Huaral em vingui a buscar, m'acomodo i deixo passar l'estona ...]

Els aeroports amb nom i cognom sempre em criden l'atenció acostumat als noms tan poc originals que tenim a casa nostre. Jorge Chávez havia estat un aviador peruà que, com solia passar amb els intrèpids aviadors de principis de segle XX, va morir mentre aconseguia una gran proesa, havia creuat els Alps des de Suïssa fins a Itàlia.

Deixant de banda a Jorge Chávez, havia de dirigir-me cap a Huaral però no per gaire estona. L'endemà a les 4:00h tornaria estar a l'aeroport, aquesta vegada per dirigir-me cap a la capital del departament peruà de Ucayali, Pucallpa.

Avui tenim una mala notícia als diaris sobre el Perú.

Em barrufa viatjar!

2008-08-06T21:01:00.005+02:00

Aquesta web és una iniciativa molt simpàtica. Es tracta d'anar acompanyat d'un barrufet allà on aneu i fer-li fotos com si fos el vostre model fotogràfic. Jo ja tinc qui m'acompanyarà durant aquest viatge, aquí us el presento.

Queden poques hores per començar el llarg viatge cap a Perú. Barcelona - Paris - Atlanta - Lima. Sort que el barrufet músic em distraurà durant tantes hores i esperes.

Situem-nos, Huaral

2008-08-05T21:44:00.003+02:00

Anem a fer un cop d'ull al mapa, una mica al nord de Lima, a uns quants kilòmetres de la costa mirant als peus dels Andes. Huaral és una ciutat petita, d'una extensió semblant a la de Girona. Sent la capital del districte que porta el seu mateix nom, Huaral és una ciutat típica de l'època colonial, amb el seu patio de armas, la casa de hacienda i la capilla de la virgen de la candelaria.

Yacu

2008-07-30T18:03:00.006+02:00

A Perú ens hi espera la gent de CEPES (Centro Peruano de estudios sociales). Aquest centre treballa amb projectes de tota mena però necessita la col·laboració d'altres entitats per complementar els aspectes més tècnics.
El projecte anomenat Yacu és una iniciativa del CEPES i la UPC fa més d'un any que hi col·labora. És un sistema dirigit a millorar l'eficiència de l'agricultura. Yacu ha de ser un sistema que contingui tota la informació sobre el que es conrea i d'aquesta manera, obtenir una millor organització, varietat de cultius i distribució de l'aigua.
Yacu significa aigua en quechua i al Huaral, la regió on anirem, és un bé força escàs.

告辞中国 !

2008-07-29T18:45:00.003+02:00

Toca marxar i com tots els comiats, són estranys.
El bloq es mou cap a la cuna dels Andes, al cor de l'antic imperi Inca. Perú és un gran desconegut per molta gent i m'hi incloc. Espero que d'aquí un temps passi a ser, al menys, una mica menys desconegut.

Guizhou (貴州) (2)

2008-07-09T17:17:00.008+02:00

Guiyang (贵阳) és la capital d'aquesta província i és on ens vam parar per visitar-la. Aquesta província ha estat oblidada durant centenars d'anys pels gobernadors xinesos. Per diverses raons, la gran varietat ètnica, les dificultats climatològiques i les poques vies d'accés que hi ha.
Tot i la seva recuperació, aquesta zona segueix essent castigada per diversos desastres naturals...
Aquesta regió està encara per descobrir. Cada any descobreixen nous paratges desconeguts i el turisme està creixent a passos de gegant.
És aquí on vam visitar les cascades de Huangguoshu, les més espectaculars i grans de Xina i Àsia.

Aigua calenta (烫水)

2008-07-07T15:47:00.007+02:00

Som a l'estiu i quantes vegades ens hem trobat que, tornant de la platja i arribant al cotxe, tenim set. Agafem l'ampolla de sota el seient i, evidentment, és pixat de burra.
Això em recorda un dia a l'estació de busos de l'Universitat de GuangDong, esperant una amiga. Tenia les instruccions clares, el número de bus i el número d'estacions que havia de fer per arribar-hi. A l'arribar, mentre l'esperava, tenia set i vaig voler omplir l'ampolla d'aigua a una font de l'estació. Recordo exactement el moment perquè va ser el primer intent de conversa en xinès amb un xinès. L'home, em va veure confús davant la font, omplint i buidant l'ampolla. Llavors em va dir amb cara somrient:

- (home): bla bla bla bla bla, aigua, bla bla, aigua.
- (me) 这个水太烫 !! (com intentant dir: aquesta aigua és massa calenta!!)
- (home) bla bla bla aigua, bla bla bla bla, aigua.
- (me) 我要凉水 !! (com intentant dir: jo vull aigua freda!!)
- (home) bla bla bla bla bla bla bla bla.
- (me) Ok, beuré aigua calenta.

Des d'aquella bonica conversa em vaig acostumar a veure aigua calenta. A Xina, durant els àpats es serveix te o aigua calenta, per ajudar així, a fer la digestió. Des d'aquest moment, em bec feliçment l'aigua bullent de sota el seient del cotxe.

Això sí, la cervesa se la veuen fresca!

Guizhou (貴州)

2008-07-06T21:59:00.008+02:00

Canvi de província i canvi brutal de clima. Yunnan, situat al mig d'un immens altiplà, gaudeix d'un clima extremadament sec i ventós fent que la pell es torni aspre, els colzes es pelin i els llavis es tallin. 300 Km al nord-est, la geografia canvia i sense remei, el clima també.
Guizhou (que ve a voler dir, la terra preciosa...) és una gran taca d'humitat. La humitat desfà el guix de les parets i converteix les rajoles en pistes de patinatge. La boira pixanera és quasi permanent i segons la santa wikipedia, hi plou 260 díes l'any. Aquest clima dibuixa un paisatge gris molt comú a la Xina.

Yunnan (云南) (2)

2008-05-08T23:41:00.009+02:00

Algunes imatges boniques de Yunnan. Al llac de la capital KunMing s'hi aturen milers de gavines de camí cap al sud. Durant el Febrer vam poder veure aquest espectacle. Desenes de milers de gabines volant pel llac en caça del menjar que tirava la gent que passejava pel llac. És la llei del més fort, una cruel mostra de competitivitat.
Em va semblar fantàstic veure gent tocant i cantant dins el recinte del llac. Instruments clàssics, tradicionals, cançons alegres, melancòliques; tot s'hi valia per passar la tarda d'un diumenge veient ballar els ocells.

Yunnan (云南)

2008-05-01T10:55:00.007+02:00

Xina té forma de gall i els xinesos en fan referència moltes vegades. De fet, cada dia en són més de 'gallitos', però bé, això és un altre tema. Si considerem Xina com un gall, la província vam visitar es troba a la part sud-est del gall, allà baix.
Yunnan és una província pintoresca. Fent frontera amb les altes muntanyes del Tíbet, Yunnan és un gran altiplà de gairebé 2000m d'altura. Dóna la sensació que els núvols estan molt a prop i això ha donat nom a la província que literalment significa "Sota els núvols" ('Yun' núvol, "nan" sota).
La província és un cúmul de rius, cascades, llacs, mutanyes i pobles antics fantàstics per passejar i perdre's. Vam poder visitar Kunming, Dali i Lijiang. En aquesta última ciutat es troba a la falda de les muntanyes de l'Himalàia i allà hi començava una carretera que portava a Lhasa, capital del Tíbet. Això sí, 4 dies en cotxe o 6 en ase.
A més de paisatges extraodinaris, vam poder gaudir d'un concert de música tradicional xinesa. Aquesta orquestra tenia molts anys d'història, el fundador havia estat empresonat durant la 'Revolució cultural' xinesa i els músics, esplèndits, tenien una mitjana d'edat de 70 anys i el que tocava les campanetes, en tenia 87. Quina enveja feien.

Segona Part

2008-04-21T18:27:00.014+02:00

Com ja havia introduït, comença la segona part del viatge. Xina no és un destí qualsevol així que encara es fa més difícil triar què visitaràs i què deixaràs per la pròxima ocasió. De la vintena de províncies en vam triar dues per recórrer en 15 dies. De fet, hagués estat millor només visitar-ne una, cada província té l'extensió semblant a la d'un país Europeu amb la pega que la mobilitat és més complicada.
Per proximitat vam escollir YunNan i GuiZhou, que literalment ve a ser 'País sota els núvols' i 'Terra preciosa...'. Dues de les províncies més pobres de Xina però amb amb una geografía espectacularment privilagiada.
El transport terrestre és força complicat sobretot en zones muntanyoses. Per raons de temps, vam escollir l'avió per moure'ns fins la capital de província i l'autobus per fer les distàncies relativament curtes. Quina innocència... a Xina no existeixen les distàncies curtes...

Heu explorat mai Xina desde Google Maps? Perquè Beijing no és més que un encreuament de dues carreteres, on son els carrers de les ciutats? È? On son tots els detalls que pots trobar als mapes de qualsevol racó de món menys Xina? Serà que encara està en desenvolupament.... Doncs no! Xina té el seu propi Google Maps exclusivament en xinès. Toma.

cagarades verdes = zones visitades

L'apartament

2008-04-20T22:38:00.010+02:00

Passat l'equador del viatge, toca començar la segona part, la visita de la Xina meridional. Abans però, no puc passar per alt el que ha estat el punt de partida, l'origen de tot viatge, el nostre petit apartament de Guangzhou. El vam llogar per tot un mes, és poc més que una habitació amb lavabo i semicuina però és ideal per descansar-hi i deixar-hi tot allò que no necessites portar a sobre. A destacar? L'endoll dins la dutxa, l'instalació elèctrica, el lavabo tradicional xinès i el "matalàs" cantonès.

El barri és molt divertit, un poble caòtic dins la megacity caòtica. Darrera els taulells s'hi amaguen les cases, la vida es fa al carrer i el dia s'acaba baixant la persiana del mercat. Mentrestant, la gent corre pel carrer sense rumb aparent. No me'n puc estar de deixar anar un tòpic, la Xina és país de contrastos, pel carrer es barregen carrers polssosos amb bicis elèctriques, telèfons mòbils amb carros de ferro.
Per cert, aquí les motos estan prohibides i només poden circular les elèctriques, a veure si n'anem aprenent.

Taiwan (臺灣) (3)

2008-04-03T17:43:00.007+02:00

Les betel nuts, en català nous de betel (¿?), són part de la cultura Asiàtica, però en concret a Taiwan, ha guanyat molta popularitat. Aquesta nou resulta produir efectes gratificants. Utilitzada per a ceremònies religioses pels aborigens de l'illa, quan es mastega produeix sensació d'eufòria, sembla augmentar la capacitat de treball i crea una sencació de calor a tot el cos. Un petit tros d'aquesta nou té efectes similars a una tassa de cafè.
Els efectes negatius, però, són bastant preocupants. Provoca malalties bucodentals greus i a més és molt adictiu. De totes maneres, a Taiwan, el betel nut és un punt. Quan comença a fosquejar comença el comerç. Aparadors de vidre s'iluminen i noietes que busquen un sobresou ofereixen la venta de la petita nou. Les dependentes, vestides amb poca roba i un gran somriure, criden l'atenció de molts conductors que necessiten un moment de descans a la carretera.

Taiwan (臺灣) (2)

2008-04-01T18:11:00.011+02:00

A Taiwan hi han passat molts colons per fer-hi negoci, o més clar, per robar les riqueses de l'illa. Voltant per l'illa trobes restes de palaus colonials reciclats com a museus històrics. D'entre els colons, els que van fer més-hi més negoci van ser els Japonesos que s'hi van passejar durant ben bé 50 anys. A més de robar l'or de les mines i massacrar unes quantes ètnies locals (els verdaders habitants de l'illa) també van tenir temps de construir algun poblet paradisíac a les montanyes. Malhauradament, el material de construcció tradicional japonès és un tipus de fusta molt bonica però molt delicada, un material que no aguanta méś de 30 anys. El que avui es pot visitar no són més que reproduccions d'habitatges de'l que un dia varen ser part d'autentics poblets japonesos.

Aquests 5 dies a Taiwan els he passat amb en Robert (Taiwanès) i en Nevielle, un australià que vam conèixer la primera nit a l'alberg. En guardaré molt bon record d'aquesta illa, tant per la companyia com pels llocs magnífics on em van portar.

Taiwan (臺灣)

2008-04-01T17:57:00.007+02:00

Avui serà la segona nit a Tai Pei, la capital de Taiwan. Taiwan és conegut per les coses "made in Taiwan', prou mèrit per una illa que és poc més gran que una mongeta sobre un mapamundi. La illa té una població superior als 23M d'habitants, contant que 2/3 parts de l'illa és terreny muntanyòs, queda molt poc espai per posar tota la gent. La solució és la de sempre, construir edificis alts i tant alts que tenen l'edifici més alt del mon, la torre Taipei 101 de 508m d'alt.

L'estatus polític de Taiwan és difícil de definir. Bàsicament, és un país totalment independent i democràtic que és reconegut per pocs paísos, bàsicament és reconegut pels paísos que no volen llepar el cul a Xina, és a dir, ben pocs. Resumint, a Taiwan s'hi va moure l'antic govern de Xina abans de l'arribada dels comunistes, a la illa van construir un nou govern totalment independent. Aquest nou govern sembla haver tingut més èxit que el Xinès i avui dia la diferència entre aquests dos paisos és força important.

Un país pot ser totalment independent però si no té el reconeixament internacional, el seu passaport deixa de ser útil i cap acord diplomàtic es pot lligar. A la pràctica, un taiwanes és considerat com un ciutadà xinès a la gran majoria de paisos i això comporta molts problemes, per exemple, alhora de conseguir visats i altres permisos.

A Taiwan i a Xina s'hi mouen masses interessos i no sembla i que es vulgui posar solució a la situació actual. Una gerra freda és el que hi ha actualment, centenars de missils apuntant a les ciutats més importants de cada pais.

HongKong 香港 (2)

2008-03-20T12:46:00.001+01:00

L'habitatge és una bogeria a Hong Kong, al ser un territori limitat, s'ha construït molt, ràpid i malament. Excepte els grans gratacels de marques i companyies financeres més famoses del món (que és la cara bonica de la ciutat), la majoria d'edificis on viu la gent de renta mitjana, cauen a trossos i estan fets sense cap mirament. Avui hem anat a una galeria fotogràfica que tractava això. Les fotos eren d'habitatges on vivien famílies de fins a 5 components a pisos d'en prou feines 30m2. L'exposició et deixa bocabadat.

Última nit a l'alberg. Tot i ser una ciutat cara, no arriba ni molt menys als nivells d'Europa. De fet no havia pagat mai tant poc per dormir, poc més de 6€ la nit. Als albergs d'aquí, potser no tenen finestres, potser el lababo fa por, potser falta el mirall o no hi ha coixins, això si, Wifi no en falta enlloc.

Demà agafo el vol a Taiwan on m'hi espera en Robert, el meu guia particular durant l'estada a l'illa.

HongKong (香港)

2008-03-20T12:44:00.005+01:00

Porto un parell de nits a Hong Kong i me'n queda una més. Hong Kong és una ciutat/estat/regió/illa indefinible. Tot i que legalment és part de Xina, tenen les seves pròpies eleccions, el seu propi govern lleis i fin s i tot pròpia moneda. Per entrar-hi, des de la Xina, cal passar la duana i a un xinès de la Xina continental li cal un visat especial. Així doncs, el que sembla lligar Hong Kong a la Xina Popular és ben poca cosa, fins i tot trobes persones que no entenen el Mandarí, només parlen el dialecte de la ciutat, el cantonès.

Hong Kong és una bogeria, tot i respirar-s'hi un aire occidental, conserva l'estil Xinès, és a dir, sembla que la ciutat funcioni dins un caos controlat. Podríem considerar la ciutat com tot un sol i gran centre comercial, botigues i botigues s'omplen de compradors fins les 23:30h de la nit que la gent per fi, descansa, i se'n va a dormir. La ciutat és un no parar i fins i tot les escales mecàniques funcionen més ràpid.

La illa va passar de mans Britàniques a mans Xineses el 1997. Després d'aquest fet, la Gran Bretanya va fer un regal a la ciutat, un bonic grata cels al centre de la ciutat. Després d'aquest moment, l'economia de Hong Kong va començat a entrar en ressessió i la gent no va dubtar en atribuir el fet al nou edifici que segons semblava, tenia forma d'espasa o punyal. Aquest, sembla clavat al cor de la ciutat.

Aquí hem tingut un guia especial, l'Stella té un amic d'infància estudiant a l'universitat de Hong Kong i avui ens ha fet una visita explèndida. Són més de la 1 de la nit i toca anar a dormir.

Mandarines

2008-03-20T12:43:00.002+01:00

A Xina l'únic idioma oficial és el que en diem "xino" és a dir, el mandarí. De llengües parlades i de dialectes n'hi ha infinits però considerar-los o bé protegir-los no entra dins els esquemes de la Xina Comunista.

Casualment em trobo a la regió on es parla del dialecte més nombrós, el cantonès. El dialecte i la regió (Canton) són bastant coneguts, sigui perquè aquest dialecte és també el parlat a Hong Kong o perquè tothom ha demanat alguna vegada "arròs cantonès" en un restaurant xinès (cosa que no se si molt cantonès és).

El cantonès és una pronunciació diferent dels caràcters, o sigui que l'escriptura no canvia, és un dialecte únicament oral. Un xinès no cantonès no pot entendre gairebé res d'aquest dialecte en canvi no hi ha cap problema per, per exemple, xatejar.

Fa poc, es va celebrar l'any xinès, l'any de la rata, i per celebar-ho, la gent de la regió de Guang Dong posa mandariners a les entrades de les cases i comerços. "Mandarina", el que seria el petit fruit taronja, en cantonès també significa "sort", així que si voleu començar l'any xinès amb bon peu, poseu un mandariner a la vostra vida!

Cal apuntar que és un mandariner tunejat, està fet per tenir-lo exposat durant un mes i mig després d'any nou, seria com una mena d'arbre de nadal. Tot i no sembler-ho, és natural. El que passa és que està fet perquè tingui molts fruits en molt poc espai. Això si, aquestes mandarines no son comestibles i l'arbre el llencen a les escombraries quan es comença a podrir.

GuangZhou (广州)

2008-03-20T12:41:00.004+01:00

GuangZhou és la capital de la província de GuangDong (o bé Canton pels occidentals). La població volta els 10M d'habitants i d'extensió sembla no tenir límits. Guang Zhou no és un destí turístic per excel·lència, simplement té l'afluència turística normal d'una ciutat de la seva talla. Si contem que el 95% del turistes a Xina són xinesos i que n'hi ha pocs, em sento com una atracció de fira pels carrers. La gent mira, somriu, i avegades et senyala o diu 'Hello'.

Els occidentals (Western people, Estats Units i Europa és a dir, blancs incloent blancs gamba) que m'he trobat en 6 dies es poden contar amb els dits. Normalment, hi ha un intercanvi de somriures i és fàcil posar-s'hi a parlar. Sembla estrany que Europa es faci una cosa tant familiar i tant pròxima. Fins i tot els americans, des de aquí, es fan pròxims. Una vista de la ciutat, transit sorollós, edificis alts amb una posta de sol.

6 dies aquí i començo tard a escriure. La pròxima estació és demà, Hong Kong.

El vol (2)

2008-03-20T12:39:00.002+01:00

Ja sóc a Guangzhou. Durant el trajecte no hi va haver cap problema, només s'ha de ser pacient i saber combatre l'aborriment. A l'avió, en tot moment tens un mapa que et mostra a on ets, la temperatura exterior, l'altitud i la velocitat de l'avió. Per sort o per desgràcia, durant el vol va tocar dormir i com que hi havia llum, van abaixar totes les finestres. M'agués fet gràcia veure l'Himalàia, però l'únic que vaig poder veure va ser que la temperatura exterior va baixar fins els -60ºC. No sabia com seria el recorregut, finalment, l'avió va travessar Europa, va agafar l'espai aeri Rus, el Kasahastanès i va entrar a la Xina pel desert baixant per l'Himalaia.

Un cop a l'aeroport de GuangZhou, toca passar la duana i toca posar-se a la fila dels forasters. Després d'omplir un formulari, ensenyar el visat i fer cara de bon nen, t'obren les portes de Xina.

Bloc capat! (represa)

2008-02-21T15:52:00.006+01:00

A Xina Internet està controlat, varies coses estan capades entre elles wikipedia i les lioneses escalivades. Es considera material perillòs de lectura. Així que us adverteixo que el que esteu llegint us pot repercutir a la vostra salut mental.
...
...
...
El bloc es reprèn des del lloc on es va començar. Un cop acabat el viatge no puc deixar que tot se m'esfumi poc a poc.

El vol

2008-02-13T22:49:00.016+01:00

El viatge comença a Barcelona, fent un vol de mentida fins a Paris i agafant el vol de veritat fins a Guangzhou (antiga Canton), al sud de La Republica Popular Xinesa. La companyia afortunada ha estat Air France, no és que desconfiï de la South China Airlines, es que era mes barato i punto.
El vol de veritat dura unes 12h, tenint en compte que recorre uns 10.000km fent una regla de tres simple surt que l'aparato en sí vola a una mitjana d'uns 833.333333333 km/h, no està malament.

Degut a les preocupacions d'Air France davant la creixent xarxa de trens d'alta velocitat, m'he disposat a fer un estudi sobre les alternatives per arribar a GuangZhou des de Paris. Bé, el viatge és llarg i pesat però a qui no li agradi l'avió, pot fer la ruta alternativa Paris - Moscou - Beijing - Xi'an - GuangZhou combinant Eurolines, Transsiberià i patinet, arribant-hi amb sols 10 dies.

Mudances

2008-02-13T01:30:00.001+01:00

El bloq viatge, canvia de casa i posa el punt de mira a la Xina. El bloq canvia de direcció per intentar crear un record d'un viatge que preparo amb molta il·lusió.

C'est fini

2008-02-02T19:35:00.001+01:00

L'estada s'ha acabat, torno de cap a casa més carregat de com vaig venir. Molt trist per tot el que deixo però amb ganes de començar una nova etapa.

Laverie

2008-01-21T12:15:00.002+01:00

Al pis no tenim rentadora. Les meves nenes, les calces i els sostens se'ls renten a casa durant el cap de setmana; a mi, quan se m'acaben els calçotets em toca anar a la bugaderia. Un bon moment per anar-hi és el diumenge. Així doncs, ahir vaig anar-hi i em vaig trobar amb aquest panorama.

Galette des Rois

2008-01-13T10:12:00.002+01:00

Després d'una setmana i dos dies de vuelta al ruedo ja seria hora d'explicar alguna cosa, o si més no, recitar un poema de nadal.

Oh verge Maria
a Lyon ja he arribat
i ves qui ho diria
m'han donat pel sac!

Motxilles rellenes
de plens portafulls
sort que algunes nenes
alegren els ulls!

Ganes i alegria
per començar l'any
posa-hi la patilla
i un glop de xampany!

Aquí els reis no porten regals. Potser no els agrada que Sarkozy estigui amb Carla Bruni o potser és que estan acollonits de la mala baba dels francesos amb els reis.
Sigui el que sigui, aquí, el dia de reis es beu champagne i es menja Galettes des Rois i,

Si la faba tu hi has trobat
No et quedarà més remei
Que ser coronat com a Rei
D’aquesta festa tant distreta.

Galette des rois, fet de pasta de full i crema d'ametlles

Vacances

2007-12-19T17:40:00.001+01:00

Ve Nadal, la majoria marxa a casa, alguns es queden a celebrar-lo amb la nova família que ha fet a Lyon. Les vacances d'hivern són per recarregar les piles tot i l'estrès, la fred, la foscor i el rerefons d'una cosa que s'acaba (l'any) i que torna a començar.
Bones festes i fins aviat.

La Saône

2007-12-16T16:19:00.002+01:00

Com molt bé sabeu, a Lyon hi conflueixen dos rius, el Rhône i la Saône. De fet, n'és un dels molts símbols de la ciutat, davant d'edificis importants, places, sol haver-hi una estatua d'un home (Rhône) i una dona (Saône) abraçant-se. A més a més, el fet que el dibuix que formen els dos rius és una "y griega" i, casualment, Lyon s'escriu amb "y griega", dona molt de joc als dissenyadors gràfics amb poca imaginació.
Com anava dient, Lyon no vols ser menys que París i a més de tenir una reproducció a petita escala de la torre Eiffel i barris pintorescos, Lyon té també la ~~catedral~~ capelleta de Notre dame en una illa en mig del riu, toma. De fet, l'"excursió dels diumenges" d'avui ha començat aquí, a l'extrem nord de la ciutat. Seguint les ziga-zagues del riu, vas trobant mercats a la vora del riu: mercats de nadal, de llibres, d'alimentació, i d'avets de nadal.
Una altre característica de la ciutat son els grans murals pintats. N'hi ha uns quants repartits per la ciutat i són realment espectaculars. Aquest que m'he trobat avui és una prestatgeria de llibres gegant. Si teniu curiositat, la foto és de bona resolució i es poden llegir els títols dels llibres :)

Bouchon Lyonnais

2007-12-13T23:34:00.002+01:00

Mirant el calendari penso que em queda mes i mig d'estada a Lyon; i mig mes el passaré a casa. És hora d'agafar la llista de "les coses que s'han de fer abans de marxar" i veure què falta per tatxar.
L'última proposta tatxada, ha estat gastronòmica. No podria marxar sense anar a un restaurant de cuina Lionesa, cuina tradicional d'aquí. Aquests restaurants, que es diuen "Bouchons Lyonnais", solen estar al barri vell de la ciutat. Son locals petitets, molt ben decorats i un xic cars però tampoc excessivament (20€ per cap).
La cuina Lionesa no és gaire lleugera, els plats calents solen portar la part més greixosa de l'animal, condimentada amb formatge fos; i d'entre la varietat d'entrants podríem trobar: sopa de ceba, patè de fetge d'ànec, cervell de xai o sopa de llengua de vedella...
El sopar, acompanyadet d'un vinet de la regió, el vaig acabar amb una crème brûlé. El nom em va cridar l'atenció i, efectivament, era la nostra crema catalana!

Fête des Lumières (2)

2007-12-11T11:23:00.002+01:00

Les llums s'han apagat i gairebé tots els visitants de la ciutat (excepte una) han marxat. La opinió general ha estat que la festa ha estat més fluixa que els altres anys, tot i ser així, al ser la meva primera vegada, no puc dir res més interessant que, com sempre, "la ciutat estava encantadora". Ale.

Le chasse-cafard

2007-12-02T18:15:00.001+01:00

Un dilluns qualsevol, durien ser les nou tocades del matí, toquen a la porta de casa el noi que sol anar amb mitjons enlloc d'amb pantufles. - Tòctòctòc! - va sonar la porta.
L'home que aparegué rera la porta, vestit amb l'uniforme de treball i amb un somriure esplèndid per tractar-se de les nou tocades del matí d'un dilluns qualsevol, lluïa unes patilles molt grosses i un estri en forma de xeringa a la mà. Mentre el noi intentava assimilar la situació, l'home va dir un parell de frases esperant-ne resposta. El noi, a més d'escoltar-lo atentament mirant-lo amb un tímid somriure, no va entendre ni un borrall però va creure que l'home havia d'entrar casa seva per fer alguna cosa. "Aquell estri en forma de xeringa hi té alguna cosa a veure" va pensar hàbilment el noi que, a més d'anar amb mitjons, es passejava normalment en calçotets.
Però, què ve a fer? ve a vacunar el gat? Després el noi dubta de si els gats es vacunen o no. Recorda que quan era petit, de tant en tant, venien a vacunar els gossos però, vacunar un gat no ho havia vist mai, a més a més, aquell tros de xeringa no sabria pas on enxufar-li al gat. Pels mateixos motius, va creure que tampoc venien a vacunar el conill.
Mentre que el noi pensava en les seves cabòries, l'home ja estava a la cuina que fàcilment va trobar ja que no costava gaire. L'home es va ficar sota la pica i mentre feia la seva feina, va elogiar l'aroma del cafè que hi havia el foc. Va criticar aquestes noves cafeteres "sense aigua", va tancar l'armari de sota la pica, va comentar que això si que era cafè de veritat i li va desitjar un bon dia.
Prenent el cafè, va escoltar el mateix discurs a casa el veí, la dolçor de l'home que violava les llars.

Fête des Lumières

2007-11-28T23:33:00.002+01:00

Lyon es prepara per la festa de les llums, sens dubte, l'esdeveniment més important durant tot l'any. Per això, des de fa forces dies, la ville s'està mudant per l'ocasió. La festa és per agrair a la verge de salvar la ciutat de la pesta, per això, s'il·lumina tota la ciutat de manera especial. No entraré en detalls perquè serà més entretingut veure-ho en fotos.
La festa comença el dia 6 però, per començar a escalfar motors, ara el metro és rosa! demà serà groc llimona i l'altre, potser, verd festuc!

Just Rock?

2007-11-25T18:54:00.002+01:00

Fa uns dies es va celebrar el festival "Just Rock?" a Lyon, bons concerts a bons preus repartits per tota la ciutat. El festival dura una 4, 5 dies i durant aquests dies pots trobar desenes de concerts de grups francesos amateurs dins de bars, "Bateaux" (barcos) o petites sales de concert. Com que hi ha molt oferta, els concerts s'hi està tranquil i ample.
A més de grups amateurs francesos cantant en anglès, també hi han alguns artistes de renom convidats al festival. La casualitat va voler que Andrew Bird vingués a Lyon. Aquest músic va comentar tenir una debilitat per la ciutat, segons va dir, un grapat de cançons les ha compost a la ciutat. A més, ha vingut 4 vegades en menys de 2 anys, una raresa tractant-se d'un artista americà.
No puc evitar de penjar un vídeo seu.

The "Froggies"!

2007-11-22T14:16:00.002+01:00

Les anques de Granota han estat des de fa molt de temps un plat típic dels Francesos. Ara sembla que a la gent els comença a fer una mica de fàstic això de menjar granotes i ha passat a ser un d'aquells plats típics que tothom reconeix com a seu però que pot ser que no l'hagi provat mai.
Diuen que aquesta tradició ve de la guerra entre Anglesos i Francesos i que aquests, s'alimentaven de granotes i llangardaixos a falta de vedelles i formatge. D'aquí ve el sobrenom "froggie" que utilitzen els anglesos per referir-se als francesos.
Jo no les havia provat mai però l'altre dia ens vam decidir de comprar-ne i cuinar-les nosaltres mateixos. La recepta de la Tjiana va ser boníssima! Es que cada dia em sorprèn el nivell de cuina que hi ha entre els Erasmus!

Paris je t'aime... (notar to irònic)

2007-11-19T20:35:00.001+01:00

Sóc un irresponsable, si aquest blog fos un clavell, ja seria mort. Em costa molt ser constant i amb passa amb qualsevol cosa. Normalment no aconsegueixo seguir els horaris que em proposo per la setmana i el pitjor és que això no se me'n refot. Bé, continuem.
Aquests dies he estat a París, una París caòtica afectada brutalment per la vaga de Metro, Bus, Tramvia, Rodalies, Regionals i Trens de gran distància. La cosa era bastant més greu que tal com ho pintaven els mitjans de comunicació. Els diaris ho arreglaven amb un trafic très perturbé però privar de transport públic a una àrea metropolitana on hi viu més de 12 Milions és molt més greu que això.
D'imatges de la vaga n'he vist moltes: avis que no podien pujar al metro que passava ple cada 30min, gent creuant a les vies! per sortir de l'andana rebossada de gent, gent plorant, gent rient, solidaritat entre afectats, competicio enmig d'una selva, trist.
La vaga és clarament impopular, un 65% no hi està a favor i ja s'han fet manifestacions en contra dels blocatges dels transports públics per parts dels sindicats. Els sindicats, entre ells, no es posen d'acord i Sarkozy no vol negociar més si no s'atura el caos.
La vaga continua (des de dimecres 14) i demà dimarts, s'hi afegeixen altres col·lectius de funcionaris (per solidaritat!!), és a dir, el caos es multiplica.
Bé, jo he pogut tornar a Lyon, aquí no hi ha vaga de transports de l'àrea metropolitana ja que l'empresa que ho gestiona, TCL, és privada.

La CAF

2007-11-06T16:58:00.001+01:00

Perquè aquest bloc, fent honor al títol, ja s'estava convertint en un bloc gastronòmic, parlaré breument de la CAF. Es tracte d'un ajut que l'estat francès dóna a tota persona que no té, encara, un sou digne o una feina a temps complert, per ajudar a pagar el lloguer de l'habitatge. Entre el grup de compleix els requisits, hi entro! i després de 3 setmanes d'haver enviat els papers, je he començat a rebre els calers!
Normalment, si ets estudiant i no treballes, la CAF et paga el 40% del teu lloguer; el que no entenc ni trobo just, és que si treballes a temps parcial, la CAF et paga molt menys, així, la CAF premia a aquells estudiants que no mouen un dit per guanyar algun calé, perfecte. Quan sumo la CAF i els preus acceptables que hi ha a Lyon em venen ganes de plorar d'alegria, realment, fa pena el que ha de pagar un estudiant per viure a Barcelona.

Sarkozy et les journalistes

2007-10-30T16:14:00.002+01:00

Vull penjar un vídeo d'una notícia que potser haureu sentit. El 28 d'Octobre una famosa periodista americana va entrevistar a Sarkozy. El president, als deu minuts d'entrevista, enfadat per una de les preguntes que li proposà la periodista, se n'anà del plató renegant. La pregunta en qüestió feia referència a qüestions personals del president, exactament tocava el tema de la separació amb la seva ja ex-dona.
Doncs bé, avui escoltant Rac1 han comentat la entrevista criticant el president Francès havia perdut els papers en una entrevista. D'entre els renecs fàcilment s'entén imbécile tot i que no se sap a qui va dirigit (tot i que al youtube diu que va dirigit a la periodista, altres fonts diuen que l'insult va dirigit a la persona que coordina les seves entrevistes amb la premsa).
Per contrast, a la premsa francesa se'l tracta literalment d'heroi, d'haver fet front a la premsa caníbal sensacionalista americana. Tot son opinions, el que ningú pot desdir és que Sarkozy no deixa indiferent.
Per cert, la presentació que fan de Sarkozy en el vídeo, crec que no la firmaria cap francès. Sarkozy the american, per favor...

Vin du jour

2007-10-29T12:20:00.002+01:00

Es diu (bé, potser no es diu, potser no està probat científicament, potser començo el post així per lligar-lo amb el post anterior, de fet, potser m'ho invento del tot) que a França hi ha una varietat de vi per cada àpat de l'any (cadascú interpreta àpat com vulgui, entenent àpat com esmorzar, dinar, berenar i sopar, o només dinar i sopar, de fet, com he dit, potser m'ho estic inventant). Així, estant en el país del vi, podria haver fet també una proposta, aquesta més alcohòlica, de provar una varietat de vi cada setmana. No ha estat així, però si que vaig tenir la oportunitat d'anar al saló de vins que se celebra una vegada a l'any a Lió.
Així doncs, en aquesta "fira indoor" s'hi reunien famílies vinicultores de tota França presentant les particularitats del seu vi i oferint-ne mostres als clients. Bàsicament, el saló consistia en anar amb la teva copa de vi (que et regalaven a l'entrada, entrada que valia 3€ per al públic en general, 0€ per estudiants de l'ENS) i anar de paradeta en paradeta per tastar tota varietat de vins, cognacs, champanys, moscats, garnatges, altres aperitius...
Entre la multitud d'estands, vaig trobar el que potser és un parent llunyà francès, l'André Coll Esclusé un amable vinicultor de la regió del Roussillon Languedoc (vora Perpinyà exactement).

Fromage du Jour

2007-10-28T12:20:00.002+01:00

Es diu (i no només es diu, sinó que a més és cert) que a França hi ha un formatge par cada dia de l'any. Doncs bé, jo no arribo a tant però quan vaig arribar a Lyon em vaig proposar tastar un formatge diferent cada setmana. Així doncs, després del Gruyère va venir el Camembert, el Brie, el de cabra, el sintètic de la vache qui rit qui rit qui rit, el parmesà, el Beaufort i avui, he comprat un formatge típic de Lyon que es diu "Saint Marcellin". Som-hi a menjar pa amb formatge.
Aprofito per dir que baixo per barraques de Girona! Dimecres agafo el tren i estaré per casa fins el Diumenge.

Inter-ENS

2007-10-27T23:36:00.002+02:00

Aquest és un cap de setmana especial, se celebra la Inter-ENS i aquest any, casualment, a Lyon. L'Inter-ENS se celebra un cop a l'any i cada any a una ciutat diferent. Bàsicament consisteix en reunir estudiants de les altres "Escoles Normals Superiors" i fer activitats per passar el cap de setmana. D'ENS no n'hi ha gaires i tenen molt de prestigi per les dures proves d'accés que s'han de passar; Paris, Cachan, Rennes i Lyon a França i Pisa a Itàlia són les úniques ciutats on n'hi ha. Aquestes petites escoles segueixen un sistema diferent que les Universitats, un sistema que ve de l'època de Napoleó.
Així doncs, la nostra escola s'ha emplenat d'uns 300 estudiants provinents d'altres ciutats. S'han plantat prop de 100 tendes de campanya a les zones verdes de l'Escola i els provisionalsnouvinguts comparteixen el lavabo amb els estudiants de les Residències que hi ha a l'Escola. Entre les activitats proposades, he participat al torneig de Futbol Sala on el "Lionesa FC", compost per un rus, un romanès, dos bretons i un català, ha obtingut, ni més ni menys, el 4art lloc. No ens hem d'emocionar molt tenint en compte que hi havia només 9 equips.
Ale, avui un post soso i sense fotos.

Un peu de calme

2007-10-25T18:58:00.001+02:00

Fa un dia tranquil. Un dia en el que prefereixes agafar el bus i tardar 15 minuts més, muntar la bicicleta i vorejar el riu enlloc de tornar a casa a més a córrer. Traiem el cap i mirem al carrer; fem-ho, sinó en tornarem, poc a poc, cada dia més bojos.

Les gitans catalans

2007-10-21T12:37:00.002+02:00

Avui diumenge m'he decidit a anar al marcat. A les 11h del matí, 5 graus de temperatura en un dia assolellat i clar, he caminat fins al cap del carrer que dona a la plaça de Grand Climent. Un mercat de roba i verdures molt semblant en els de casa amb la diferència que els venedors criden en Francès i els gitanos parlen Català.
Havia sentit que els gitanos de Perpinyà parlaven Català però no sabia que això arribava fins a Lyon. He pogut parlar en Català per primera vegada a Lyon! Els gitanos, nascuts a Lyon, m'entenien sense cap problema i jo entenia el seu particular dialecte Catalanolionès.

La grève!

2007-10-18T22:03:00.002+02:00

Avui hi ha hagut vaga del sector de transports. Pel que m'han dit, aquí no hi ha existeix allò que es diu "servei mínim en cas de vaga" així que et pots quedar tirat del tot si tens mala sort. La vaga no ha estat molt seguida a Lyon, però jo, per curar-me en salut, he agafat la bici!
Aquí a Lyon ja fa força temps que funciona això que a Barcelona en diuen "Bicing". Aquí es diu "Velov" i és impressionant l'èxit que té i la quantitat de parades que hi ha. La ciutat és perfecte per moure't en bici, pots anar tranquil·lament d'una punta a l'altra amb menys de 45m. El "Velov" és l'única alternativa per tornar a casa després de les 0:00h, llavors, el metro tanca i deixa desemparat a tot aquell que ha de tornar a casa més tard de mitja nit.
Per això avui celebro que: Ja m'ha arribat la targeta de llarga durada de Velov! És una targeta anual, costa tan sols 10€ i tens 1h gratuïta seguida (que això vol dir que després de 55m, canvies la bici i ja tornes a tenir 1h més). El problema és que avui ha arribat la fred de veritat i, pedalar vestint samarreta, jersei, jaqueta, bufanda, guants i gorro, es fa una mica emprenyat.

HAKA

2007-10-09T21:37:00.002+02:00

Haka és el nom del ritual que fan els jugadors de rugbi de la selecció de Nova Zelanda abans de començar el partit. Sense cap dubte, és la millor selecció del món en aquest esport i, l'altre dia, a França li va tocar enfrontar-s'hi als quarts de finals. Els francesos van guanyar miraculosament per 20-18 i es trobaran a les semifinals amb la selecció Anglesa. No he pogut evitar penjar les imatges prèvies al partit. Els neozelandesos fan el ritual mentre els francesos se'ls miren amb una cara que fa por.

Croix-Rousse

2007-10-07T21:04:00.002+02:00

Els diumenges la gent surt al carrer però no per anar a treballar. Absolutament res està obert i la gent agafa els patins, la bici, els nens i surt a passejar. Avui he visitat una part de la ciutat que encara no havia estat. És anomenada "la muntanya que treballa" ja que és on s'hi van situar la majoria de fàbriques tèxtils de la ciutat i va ser durant molt de temps un barri majoritàriament obrer. Des de'l barri de Croix-Rousse hi ha una magnífica vista de la ciutat i es poden veure els dos rius, el Rhône i la Saône. A la vora dels rius està ple de pubs flotants, un dels llocs més típics per sortir de festa a la ciutat.

De Nationalités

2007-10-03T22:06:00.002+02:00

No havia comentat cap festa Erasmus encara. L'escola, sobretot les primeres setmanes de curs, organitza moltíssimes activitats perquè els Erasmus es coneguin entre ells (yuhu!) i perquè els Erasmus coneguin els altres estudiants francesos (vaja!).
Una de les "vesprades" més típiques és la que cada persona ha de portar alguna cosa per menjar típica del seu país. Com no, vaig preparar unes torrades de pa amb tomata i anxoves! A més, vaig poder tastar, que recordi, amanides xineses, postres de Polònia (molt bons!), digestiu txec, caviar i vodka rus, etc.
Una altra d'aquestes "vesprades" consistia en què els Erasmus havien de preparar una festa per tots els estudiants de l'Escola. Això volia dir, ocupar-se de la decoració, escollir la música (lògicament aportacions de tots els països), proposar activitats, etc. Aquella nit, no hi va faltar la Senyera i alguns escrits en català per les parets!

Voyage à Suisse

2007-10-01T10:20:00.002+02:00

Aprofitant un cap de setmana lliure (més), i la carta 12/25 que m'aconsegueix uns bons descomptes a tota la xarxa de carrils de ferro de França, i resta del món, aquest cap de setmana hem visitat Genève (Ginebra) i Lausanne (Lausana).
Ginebra cau aprop, 2h en tren, i Lausana no es necessita més que 70km per arribar-hi. Tenia moltes més expectatives de Lausana que de Ginebra, Lausana estava dins la llista de ciutats que m'hagués agradat anar-hi d'Erasmus i necessitava anar-hi per treure'm... aquella cosa.
Suïssa és per emmarcar, eficient i no tant cara com em pensava. L'euro cada dies és més fort i ara mateix el canvi amb el Franc Suïs surt molt millor que fa un temps.
Si vas a Ginebra, és parada obligatòria visitar una de les seus més important de l'ONU. L'entrada és gratuïta però val la pena pagar els 8CHF (5€ i poc) i fer una bona i divertida visita guiada. M'estalvio tots els detalls de la ONU perquè els podeu trobar aquí. El que si que deixaré és alguna foto.
Aprofito per tornar a donar les gràcies a en Marc per deixar-me la seva supermega càmera de fotos!

La fête chez ma coloc

2007-09-25T17:02:00.001+02:00

Aquest cap de setmana, es va celebrar l'aniversari 2.0 de la Marion. Tot aquell preparament que vaig explicar al seu moment, no era res més que la prèvia de la que ha estat la festa d'aniversari. La Marion viu en un petit poble a uns 45m de Lyon. Saint Laurent d'Agny és un poble de llibre, tot de casetes amb jardinet en mig d'esplanades verdes plenes de cavalls pasturant. Entre d'altres coses li van regalar el nou calendari de jugadors de rugby en semipilotes, aquest cop, en color. Només espero que no hi surti el meu estimat Sebastien Chabal.

Aquesta setmana vaig poder escoltar per la TF1 una entrevista al president de la República Nicolas Sharkozy. Totes les veus que havia sentit sobre ell, no el deixaven gaire bé, però viure amb dues simpatitzants de Sharkozy em fa creure que totes les veus sobre polítics no socialistes que arriben a casa, son una mica exagerades. Nicolas Sharkozy s'ha guanyat el sobrenom de "el president hiperactiu" pel gran numero de reformes que està fent i que ha anunciat que farà. A l'entrevista hi havia dos periodistes, un a cada banda, llançant-li alternadament preguntes sobre l'ultima reforma que ha fet, la de la jubilació. Actualment l'edat de jubilació és als 60 anys però hi ha moltes excepcions, com ara els treballadors de la SNCF i de la xarxa elèctrica que es retiren als 50. Entre moltes altres reformes, proposa igualar-ho per fer front a la crisi econòmica actual.

Aujourd'hui, l'ENS

2007-09-19T15:18:00.002+02:00

Torno a ser a la capital de la Gàlia, a la ciutat corprenedora, després d'una petita parada. El curs ha començat i jo segueixo amb la burocràcia de la meva estimada escola. Aquí, de l'única informació que et pots fiar és la que t'arriba del boca a boca. El canvi que he tingut és bastant bèstia, vinc d'una facultat amb més de 2000 alumnes on tots els tràmits es fan per Internet i ara em trobo amb una petita escola que per saber l'horari d'una assignatura has de recórrer cada un dels despatxos dels coordinadors, professors, respontables de departaments, etc, és a dir pujar pisos, baixar escales i buscar el maleït despatx que han amagat al fons del passadís darrera la màquina de cafè. Avui m'he posat el xandall i les bambes decidit arreglar els meus afers acadèmics. M'ha recordat un capítol de l'Astèrix i Obèlix on han de lluitar contra la burocràcia, no se si algú se'n recorda.
Ahir, com faig sempre que vaig amb tren, vaig comprar el meu diari sensacionalista francès preferit i me va fer gràcia trobar-me a la portada el meu estimat "Sebastien Chabal". Es veu que el dia abans havia fet una jugada impressionant, tant impressionant que mereixia estar a la portada del diari "Aujourd'hui". Penjo el vídeo de la jugada que va fer, realment aquest home és un "camallot".

Per cert, avui, Barça - Lyon.

Rubgy World Cup 2007

2007-09-07T23:28:00.003+02:00

Acaba de començar la copa del mòn de Rugby 2007 i senyores i senyors, la ciutat que acollirà aquest esdeveniment és, sí, Lyon! Això vol dir, rugby per esmorzar, rugby per dinar i rugby per sopar. Per integrar-nos una mica en el món del rugby, hem anat a veure el partit França - Argentina. Igual que els partits de la Champions, si no hi vas amb temps no tens lloc per veure el partit, però gràcies a les dues preciositats de la foto, una colla de Francesos quarentons ens han fet lloc a primera fila del bar. No hi ha res com ser dona, estar bona, i saber-ho.

De la meva primera experiència en un partit de rugby puc dir que es crida molt més que al futbol i que l'afició femenina és molt més nombrosa. La intervenció de l'equip mèdic era constant, mai no havia vist tantes celles obertes en menys d'una hora. He après molts insults nous i ja se qui és l'estrella de la selecció Francesa! Es diu Sebastién Chabal i és un armari empotrat de gairebé 2m d'altura. Cada vegada que tocava la pilota, el bar començava a gemegar el seu nom. Aquest, però, era l'estrella de l'afició masculina, hi havia un jugador, així, menys robust, més guapot, que feia xisclar a totes les noies. Molt divertit.
Per cert, França ha perdut aquest partit per 17 a 12, no se si és per molt o per poc.

La Maison

2007-09-04T19:14:00.002+02:00

M'agradaria enganxar alguna foto de casa. A l'habitació hi tinc poca cosa, just un llit, una tauleta de nit, una taula i un armari. El millor és la llum, és un pis totalment exterior i sense una persiana enlloc. Al matí, si tens problemes amb la llum doncs quina putada, sinó, t'aixeques més... dolçament.
Viure amb dones té els seus inconvenients. Com ara a la dutxa quan no se on posar el meu "txampú normal" davant tanta varietat. O com quan vaig a menjar un iogurt de maduixa i haig de contemplar per un moment el pèl púbic d'un tio en semibolles.

De la Musique

2007-09-01T20:19:00.002+02:00

Es pot dir que amb la meva estimada companya de pis tenim uns gustos musicals, es podria dir, bastant semblants. M'agradaria penjar un videoclip d'un grup que es diu -M-. El composen Mathieu Chedid i Sean Lennon, dos personatges bastant curiosos. Per cert, la forma del pentinat de Mathieu Chedid és la d'una M, no son ni banyes de dimoni ni un croissant al revés.

Étudiants d'échange

2007-09-01T15:27:00.001+02:00

Tots els que anem al curs de francès som estudiants d'intercanvi, alguns amb conveni Sòcrates, d'altres amb convenis de masters internacionals i alguns per la tesis. És realment útil fer-lo, primer, és gratuït, i segon, coneixes a tots els estudiants extrangers de l'Universitat. També aprens molt de francès.

Realment la gent és maquíssima, sumant la gent dels dos nivells som una trentena llarga i la majoria, son del nord-est d'Europa. 2 Suecs, 1 Rus, 2 Polacs, 2 Txecs, 3 Romanesos, 1 Bulgaresa, La Sèrbia, 1 Londinenca, 1 Turca, 5 Alemanys, 4 Xineses, 1 India, 1 d'EEUU, 2 Colombians i tots els que m'he deixat. Gent molt sociable i disposada a pasar-s'ho bé.

Aquests dies la Marion ha complert anys, vam fer sopar al pis. Realment un sopar molt treballat, res de pa amb tomata que a sobre te l'has de xucar tu, la Marion i unes seves amigues es van currar uns canapès de tota varietat de formatges, patés, fruites barrejades amb més xarcuteria i tot, acompanyat d'uns bons vinets. Vam fer una volta pel centre i per no ser diferents, vaig beure cervesa amb xarop d'alguna cosa. Jo em vaig demanar cervesa amb granadina.

Les dos ultimes fotos son d'ahir, Manu Chao estrena àlbum d'aquí uns dies i el punxaven en un bar del centre. Vam fer-hi una volta i caminant, vam trobar un concert de jazz a l'aire lliure gratuït. Es veu que totes les nits (soirs) d'estiu, hi ha concert de jazz a la terrassa de l'òpera de Lyon! Aquesta ciutat promet!

Per cert, tindrem un [O. Lyon - F.C. Barcelona] a la lligueta de la Champions!

Foyer d'étudiants ou appart?

2007-08-27T23:38:00.001+02:00

Coneixeu la broma que diu:

- Como se llama edificio en catalan?
- Edifici
- Sí, ya lo se que é difici, por esto lo pregunto.

Doncs mai hagués dit que me la faria el noi de recepció al arribar i dir el meu nom.... curiós.

Avui he conegut alguns dels Erasmus de l'Universitat, i demà, al començar el curs de francès coneixeré la resta.

La gran majoria de gent que he conegut s'estarà a la residència, i això ha fet que em pregunti, com es que jo estic a un pis? Va ser una decisió presa sense pensar-ho i de vegades, aquesta és la millor manera de fer les coses, sense pensar.

Però ara que puc, hi pensaré una mica. Potser em perdré una part bonica de l'Erasmus, la convivència dins una residència amb gent te diferents països. Potser perdré 25min de bici/metro per anar i 25min per tornar. Tot això no m'ho donarà ningú.

Però la convivència dins un pis és diferent i jo l'he triat. I ara que hi puc pensar, tot el que guanyaré en aquest pis, compensarà el que no em donarà.

Allez Allez!

2007-08-25T19:04:00.001+02:00

Ara toca una mica de memòria. Aquest temps que estaré aquí viuré amb dues noies franceses molt formoses i molt simpàtiques. Ara visc amb la Marion i una seva amiga que estarà per aqui un temps. La Claude, que arribarà a principis de Setembre, està a Gran Bretanya que hi ha anat a treballar aquests mesos d'estiu. La Marion i la seva amiga (si, no recordo el seu nom, és un nom francès d'aquests complicats i ara ja es massa tard per dir-li, repeteixe'm el teu nom siusplau...) només parlen francès i a més un francès d'aquests que costa d'entendre... no se si és que parlen un francès d'aquells "ei txaval fes-lo rular i no em fotis el pal que em menjaras el nardo" que clar, això a les escoles d'idioma no ho ensenyen, o bé soc jo u_u". deixem-ho en que em falta molta pràctica.

Avui hem anat d'excurció a l'IKEA! Me faltava un coixí, una tauleta petita i quatre tonteries més... Hem començat comprant l'indispensable i hem acabat sent un jardí sobre rodes x)

Penjo dues fotos, dels dos animalons del pis. L'un és un conill que es diu "Tomtom" (realment no se com s'escriu però quan ho diu la Marion sona com tomtom amb accent francès) d'aquests que mengen, caguen i fan soroll a les nits. L'altre un gatot molt maco que es diu "Txiquilín", "como las galletitas!". A veure si sabeu quin és l'un i quin és l'altre! No es que desestimi la vostra cultura animal, es que les fotos les he hagut de fer amb el mòbil i no te gaires megapitsels... u_u"

Salut

2007-08-24T20:14:00.001+02:00

Aquí començo un blog promès, perquè encara que no sigui massa lluny, psicològicament m'ho sembla. Estic entre gent estranya que no sap parlar català! (Mon dieu!) I això a més de ser una barrera, coi és emprenyat!

Ara mateix fa 24h que he començat l'estada a Lyon, penso aprofitar-la tot el que pugui, tal com tothom m'ha aconsellat.

Una abraçada.